Ruta 66 (III): Oklahoma

Reprenem on havíem deixat el nostre trajecte de la Ruta 66. Entrem a les portes de l’Estat d’Oklahoma, l’Estat de l’Amèrica dels indis ‘cares roges’. D’Oklahoma era originari l’empresari que va impulsar la ruta 66. Per tant per aquests dos motius entrarem a l’origen de tot dels Estats Units d’Amèrica: la història de la batalla entre els nadius i els anglesos i la de l’inici de la construcció de la ‘mother road’.

Afton

La primera parada del dia la fem a Afton, on el més interessant que trobareu és la gasolinera restaurada convertida en un petit museu de la ruta 66 Afton Station. Si teniu temps, val la pena fer-hi una parada i pagar la modesta entrada. Hi ha una petita col·lecció de vehicles de l’època de les marques Dodge, Chevrolet y Plymouth.

Chelsea

Poble fantasma. Edificis històrics amb murals a les parets de tribut als Estats Units. Nosaltres vam passar-hi un 4 de juliol, i havien engalanat la main street amb banderes. Però no sabem qui ho havia fet, peruqè no hi havia NINGÚ.

Catoosa

El punt d’interès que hi ha a Catoosa és molt kitsch. És un antic parc aquàtic en forma de balena. Actualment està reformat i s’hi pot accedir, però no banyar-s’hi. Res, parar, fer la foto i marxar. No té més.

Tally’s Café

La parada per dinar en aquest tram de la ruta és més que OBLIGADA. No només perquè és un restaurant típic de la ruta 66 sinó també perquè l’hamburguesa està realment bona i les patates fregides també! Atenció perquè es veu que han obert un altre establiment de la mateixa cadena, però l’autèntic és el que està a la route 66, l’actual 11th St (us el deixem assenyalat al mapa del principi).

Tulsa

Nosaltres a Tulsa no hi vam entrar, sembla que és una ciutat sense massa interès més que la producció de petroli… Així que des del Tally’s Cafè vam continuar per la ruta 66 i vam topar amb una mostra d’una de les locomotores gegants, el Frisco, que feien el trajecte entre St Louis i San Francisco. No estava indicat al llibre ‘Mi sueño mi pasion’ però parar a fer unes fotos valia la pena! Us ho deixem marcat al mapa del principi.

Stroud

Stroud és un poblet en què el més destacat que hi trobareu és un dels cartells mítics de motels (com tants altres trobareu al llarg d ela ruta 66). Nosaltres vam parar a berenar prop d’un autèntic parc de bombers!

Oklahoma City

A Oklahoma City nosaltres hi vam viure el 4 de juliol, el dia de la celebració de la independència dels nord-americans. Potser per això vam trobar-hi una ciutat amb molt ambient, festiva, de gent al carrer…. ja sabeu que els americans celebren el seu dia amb focs artificials, així que ens vam apropar al downtown per viure la celebració (concerts, barbacoes públiques als parcs, focs artificials).

Fort Reno

Aquesta parada tampoc la trobareu al llibre ‘Mi sueño mi pasion’ i no té res a veure amb la ruta 66 però ve de pas i nosaltres vam dedicar-li un matí a visitar aquestantic campament que el 1874 va servir de base dels soldats que lluitaven contra els indis a la guerra civil americana. Potseriorment va ser una presó. La visita es fa principalment per lliure i es poden visitar els edificis dels capitalsn, els soldats, la capella i les zones d’entrenament.

Sortint de Fort Reno, seguint la ruta 66 fins a Hydro, passareu per molts terrenys de cultiu immensos i rantxos, típics dels Estats Units, i també per un pont de la ruta, metàl·lic de color groc, Pony Bridge.

Hydro

Just passat el poble d’Hydro trobareu una de les gasolineres més cuquis de la ruta: la Lucille’s Service Station. Es va construir el 1929 i actualment està restaurada.

A banda d’això, Hydro és un altre dels molts pobles fantasmes que trobareu a la ruta 66.

Clinton: Museu de la ruta 66

De tots els museus que trobareu sobre la ruta 66 aquest és potser el més complert i gran. L’entrada és barateta així que no dubteu a fer-hi una parada. Et donen uns auriculars i vas seguint la narració d’un famós historiador sobre la ruta.

I ja queda poquet per acabar de travessar Oklahoma… en aquest estat podreu trepitjar molts trams de l’autèntica ruta 66.

Erick

Darrera parada a l’estat d’Oklahoma, el poble del cantant Roger Miller. Erick. Com a poble fantasma té el seu què, però el més interessant és el City Meat Market (a Google Maps la trobareu com a Sandhills curiosity shop), l’edifici més antic d’Erick està decorat amb tot de coses kitch de la ruta 66.

Cementiris de cotxes

Els nord-americans guarden els seus cotxes de mitjans del segle XX amb molt d’amor. Però a vegades no els conservem i per això és molt habitual trobar desvallestadors on s’apilen els vells Dodge, Chevrolet i Playmuth. En aquest tram de la ruta que passa per Oklahoma en trobareu molts!

Si has arribat fins aquí, també et pot interessar….


Un pensament sobre “Ruta 66 (III): Oklahoma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s