Dues excursions noves per fer a l’estiu a la Cerdanya. Aptes per fer amb nens i nenes, d’uns 5-6 km. La primera és un estany envoltat d’altes muntanyes. La segona és una reserva natural que entre els mesos de maig i juny és un punt estratègic de la botànica dels Pirineus per la varietat de flors que hi floreixen.
Estany de la Font Viva
- Distància: 6 km
- Circular: sí
- Pendent: al principi, amb grimpades
- Amb infants: sí
L’excursió a l’estany de la Font Viva és circular i fa uns 6 km. És un estany de fàcil accés i ideal per banyar-se, l’aigua no està tan freda com altres estanys de muntanya. Hem d’anar fins a l’estany Passet, al poble francès de Porté-Puymorens.
Es pot començar la ruta des de l’aparcament al costat de la presa, però aquest camí és més llarg. El recorregut més curt comença des de l’aparcament de l’antic telefèric (ho deixem assenyalat al mapa). Allà veureu que hi ha, indicat en un arbre, un cartell de color vermell i groc que indica el camí d’inici a l’estany de la Font Viva.
És un recorregut assenyalat amb marques grogues i just a l’aparcament podreu veure un cartell on hi ha excplicades un parell de llegendes de dones d’aigua. S’anomena el ‘Sender de les encantades’ i anireu trobant diferents fites que indiquen els llocs de les llegendes.
La pujada des d’aquest punt fa via. S’ha de grimpar en forces trams però és apte per a nens de 3-4 anys si tenen habilitat.
Passat el primer tram de pujada s’arriba aun primer prat i clariana amb vistes espectaculars. Després el camí ja us portarà directe a l’estany.
Mentre hi èrem, ens va envaïr un grup de cavalls salvatges que baixaven a l’estany a beure i refrescar-se.
La pujada per aquest camí són uns 2,5 km i nosaltres vam trigar una horeta a pas mooolt tranquil.
El camí de tornada el vam fer per l’altra banda de l’estany. El vam rodejar i ja veureu que neix un corriol que s’escola per l’altra vessant de la muntanya. És un camí més suau, no s’ha de grimpar, i més panoràmic. Passareu per diferents passarel·les creuant el rec de Llanós. Les vistes són millors perquè el camí de pujada passa tota l’estona per dins el bosc. Però és més llarg, són 3km i mig i nosaltres vam trigar gairebé 2 hores. Ara bé, passa per prats, passarel·les. cascades i un gorg.
La veritat és que si voleu fer un camí circular, és molt millor fer la pujada pel camí de grimpada i baixar tranquil·lament per aquesta part més planera. Fer-ho al revés potser es fa llarg de pujada i pot ser una mica perillós baixar pel camí de grimpada.
En total, doncs, són uns 6km de camianda que nosaltres vam fer amb unes 3 hores i mitja.
La Vall d’Eina
- Distància: 4 km
- Circular: sí
- Pendent: lleugera, al primer tram d’anada
- Amb infants: sí
La Vall d’Eina és una reserva natural especialment protegida per la seva flora. Està considerada el bressol de la botànica dels Pirineus i és especialment esplendorosa entre els mesos de maig i juny. S’hi arriba des dels afores d’Eina (un poble prop de Sallagosa a la Cerdanya francesa).
La ruta completa a la Vall d’Eina són uns 18km i s’arriba fins a una casacada (de fet el camí continua fins a la Vall de Núria). Nosaltres, però, vam fer una ruta circular d’uns 4 km molt fàcil. A la carretera per arribar a Eina, i fins i totla que puja al Puigmal, el mes de juny hi trobareu el llobí (lupinus) una planta alpina molt comuna al nord d’Europa.
Hi ha un aparcament habilitat a l’inici del recorregut (fins i tot amb una petita oficina d’informació) i el camí està assenyalat amb senyals.
La primera part del recorregut és una lleugera pujada que passa per dins un bosc de pins.
Als marges, aviat trobareu una gran varietst de ls seva flora particular.
Aquesta zona és també una reserva especial de pastura, així que és habitual trobar-hi vaques i cavalls fent la seva.
A mig camí nosaltres vam agafar el sender del Prat d’en Sicardo, una segona part del recorregut més oberta i que passa per prats florits. El camí us portarà, de nou, a l’aparcament.
Un aspecte important és que a la reserva no s’hi pot accedir amb gossos, ni lligats.
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
Un pensament sobre “La Cerdanya a l’estiu (VI): l’estany de la Font Viva i la vall d’Eina”