Un viatge a Lituània és ideal per aquelles escapades de 4-5 dies. Si n’heu dedicat 2 a recórrer Vílnius, el que us proposem ara en aquest post és veure els seus voltants, per xemple el castell de Trakai. Si disposeu de més dies (5-6 dies) us animem a anar fins a la costa on hi ha l’istme de Curtlàndia, una formació de dunes al mar Bàltic que fa frontera amb Kiliningrad. Però és un país petit, sense autopistes, i trigareu 3 hores d’autovia de dos carrils en arribar al mar, així que si no teniu suficients dies, els voltants de Vílnius també té moltes coses per veure!
Castell de Trakai
Trakai és el poblet més turístic de Lituània (de vegades més fins i tot que la capital!). És a 30 minuts en cotxe de Vílnius i hi podeu arribar en bus de línia (des de l’estació central), en un tour organitzat, en tren o llogant un cotxe. Es pot veure perfectament en un dia i tornar.
El castell de Trakai és una bonica fortificació medieval situada al mig d’un llac, que es va construir al segle XIV durant el gran ducat de Lituània. La visita a l’interior del castell val 8 euros els adults però nosaltres no la vam fer (es veu que és més espectacular per fora que per dins).
El que sí que podeu fer és fer una passejada pel perímetre de la fortalesa, al voltant del llac, i així veure tota l’estructura. Al llac veureu que ofereixen sortides en vaixell (5 euros per persona) i lloguer de patinets d’aigua.
Al llac a l’estiu us hi podreu banyar i a l’hivern es congela completament i s’hi pot caminar per sobre!
Trakai
A banda del castell, val la pena fer una volta pel poble bonic de Trakai. El va fundar a l’edat mitjana una minoria ètnica jueva i es caracteritzen per construir cases de fusta de colors amb tres finestres.
És un poble petit, dos carrers principals i la vora del llac és plena de restaurants turístics i paradetes de souvenirs. Una de les tradicions que han conservat fins l’actualitat és la de la cuina i els seus famosos kibinai.
I per menjar et recomanem…
A Trakai el lloc més tradicional per provar els kibinai és la finda Senoji Kibinné. És una casa de fusta (per dins té una decoració rústica que és una passada) i a l’estiu té una terrassa molt agradable. Els kibinai valen 2 euros i n’hi ha de molts tipus. Proveu també la sopa de pollastre i bolets, que la serveixen en un plat fet de pa (els lituans no es mengen el recipient, però es pot fer!). Proveu també, si en tenen, els pancakes de patata, un altre dels plats traicionals.
Preu: 10 euros/pax (kibinai+sopa+beguda)
Imprescindible tastar…
Kibinai
No podeu marxar de Trakai sense provar els seus kibinai. És una pasta farcida (tipus empanada) de diferents gustos: pollastre, ceba, bolets, espinacs … i dolç també, amb mató (aquest és boníssim!).
Preu: 2-3 euros
Laberint de blat de moro a Trakai
Us fem una proposta familiar als afores de Vilnius, a mig camí de Trakai. Es tracta del parc Kukuruzu Kaimas, un parc de jocs per a nens i adults dedicat al blat de moro. L’atracció principal és el laberint gegant de blat de moro que hi ha a la plantació, que canvien cada any i que funciona només els mesos d’estiu (de juliol a ocubre). El laberint ocupa 3 hectàrees, el camí per sortir-ne té 3 quilòmetres de llarg. Hi ha un altre laberint més petit, de mitja hectàrea.
A banda del laberint hi ha múltiples propostes de joc per compartir en família. Des de tobogans gegants fets amb materials reciclats, jocs amb aigua, un spa banyera plena de blat de moro, jocs de punteria, d’equilibrismes, … Hi podreu passar un matí o tarda sencera jugant!
El millor de tot és el preu: els nens no paguen fins als 5 anys i l’entrada a partir d’aquesta edat són 5 euros per persona (inclou el laberint i totes les activitats complementàries)
Turó dels àngels a Trakai
Una de les coses estranyes que fan els lituans és omplir turons de creus i temes religiosos. Al voltant del llac de Trakai hi ha un turonet ple de creus amb angelets. Són creus de fusta i la gent hi ha anat a dipositar els seus àngels. Una cosa semblant hi ha al nord del país, anomenat al turó de les creus, que va acabar sent una manera de protestar els lituans contra els soviètics, que es van empènyer a treure-les i l’endemà tornaven a aparèixer totes col·locades.
El parc d’atraccions abandonat d’Elektrenai
Elektrenai és una petita ciutat a una mitja horeta de Trakai que va ser fundada arran de la construcció d’una central elèctrica (de fet, Elektrenai vol dir ‘electricitat’). Doncs bé, aquesta petita ciutat alguns atractius.
El primer de tots és el parc d’atraccions soviètic abandonat que és on hi van gravar la sèrie Chernobyl (és als afores, a tocar de l llac, us el deixem assenyalat al mapa). Arran d’això, els visitants es van començar a multiplicar i ara han barrat el pas al parc amb balles metàl·liques. Però es pot resseguir pels voltants i veure les atraccions atrotinades: una muntanya russa i us autos de xoc, per exemple. Abans hi havia fins i tot la nòria, nosaltres la vam trobar ja al terra. Es veu que estan desmuntant el parc a poc a poc…
A Elektrenai també hi ha llac i una miqueta de platja amb tobogans. És un passeig agradable i us portarà també a la pista de gel coberta més antiga del país. Un bolet comunista de l’any 1977 que és impressionant per dins. Si està obert coleu-vos a veure algun partit o entrenament de patinatge o hoquei gel!
Els turons de Teletubbies a Kernavé
Molt a prop d’Elektrenai hi ha un poblet petitet petitet que es diu Kernavé (on hi ha una església preciosa) però el principal atractiu són uns turonets pelats soberts de gespa verda (que no saben com s’han format ben bé) però que sembla el país dels Teletubbies. Fins ara no es pagava entrada per visitar-los (es poden pujar i baixar i passejar pels voltants) però quan hi vam anar estaven començant a instal·lar una taquilla per cobrar entrada…
I per menjar et recomanem…
A mig camí entre Trakai i Kernavé hi ha un restaurant amb unes vistes estupendes al Parc Nacional Neris. A l’estiu hi ha una terrassa amb taules de fusta cara al riu i un parc infantil amb varietat de gronxadors de fusta, parc de sorra, pistes de bàsquet i altres jocs.
Preu: Correcte. Plats per 5-10 euros
Si no voleu dinar podeu parar igualment al mirador. Unes vistes espectaculars al parc natural i al riu Neris, amb unes escales de fusta infinites que arriben pràcticament a l’aigua.
Imprescindible tastar…
Cepelinai
És una espècie de dumpling fet amb puré de patates i carn a l’interior. L’acostumen a acompanyar de salsa de formatge o bolets. és contundent. S’anomena així perquè té forma de zepelín.
Preu: 5,50 euros
Què més es pot fer a Lituània?
Penseu que Lituània és un país encara poc explotat turísticament (el que menys està desenvolupat en aquest sentit de les tres repúbliques bàltiques). A més són una comunitat tancada de caràcter en general (no patiu si trobeu que són una mica esquerbs, no estan enfadats, és la seva manera de ser). Per aquets motiu també són molt d’estar a casa i sobretot menjar a casa. Així que fora de Vílnius (que és una ciutat universitària molt jove) a la resta del país hi trobareu pocs allotjaments i restaurants en general. Els lituans no tenen costum de menjar fora de casa. Trakai és una altra excepció, on sí que trobareu establiments i oferta turística.
Així que si teniu temps de recórrer la resta del país, on hi ha més de 6.000 llacs, planifiqueu-ho bé. Us deixem un llistat d’altres coses que podeu conèixer de Lituània:
–Kaunas: la capital del bàsquet, l’esport macional. Hi ha el pavelló del Zalguiris, al centre de la ciutat, i encara que és més petit que Vílnius, l’old town també és molt bonic.
–L’istme de Curlàndia: és a 3 hores en cotxe de Vílnius. És una de les dunes més grans d’Europa i és patrimoni de la UNESCO. Té la particularitat que la duna separa Lituània del mar Bàltic deixant una llacuna entremig. I a més fa frontera amb Rússia (Kaliningrad) al sud. S’hi a de travessar amb un ferri des de la ciutat de Klaipeda, un trajecte de 2 minutets. La principal zona turística en aquests 50 quilòmetres de dunes és el poblet de Nida. Hi ha el museu de l’escriptor Thomas Mann. Us en parlem en aquest post
–Treetop Walking Pad: És una de les poques infraestructures turístiques que tenen en aquest país. Són unes passarel·les per sobre els arbres, a 20 metres d’altitud, a un dels boscos més famosos i bonics de Lituània. Està situat al nord de Vílnius.
–Base de míssils de la URSS: Molt a prop de Klaipeda hi han descobert fa poc una base de míssils de la URSS, un dels punts més amenaçadors de l’antiga Unió Soviètica per atacar Europa. L’han museitzat fa poquet i es pot visitar com a Museu de la Guerra Freda (Cold War Museum). Us en parlem en aquest post.
–El turó de les creus: és un lloc que sembla macabre, un turó ple de creus de fusta i de tot tipus, crucifixos gegants, rosaris, … els lituans hi van com si fos un peregrinatge i cada vegada col·loquen més creus i talles de fusta fins a convertir-.se, avui, en un lloc friki. Però en realitat té un orígen reivindicatiu, dels lituans catòlics contra el poder rus que dia rere dia s’empenyia a treure les creus d’aquell turó. I l’endemà, els lituans les tornaven a col·locar i van persistir. Us en parlem en aquest post
-Parcs nacionals de Labanoras i Druskininkai: són dos dels parcs més importants. A Druskininkai hi ha el parc Grutas, que és un zoològic i on a més hi conserven les estàtues soviètiques, i el Druskikinkai Aquapark, un altre parc aquàtic molt gran.
Hi han mooooltes coses per veure a Lituània. Podeu consultar aquesta pàgina web de l’oficina de turisme lituana amb moltes més idees!
Pingback: Viatges per Setmana Santa – El món ens espera