Si hi ha una visita imprescindible per fer a Àustria és el camp de concentració i extermini de Mauthausen. Un respecte per la història i la gent que hi va passar, i morir. Tothom l’hauria de trepitjar una vegada ala vida per fer un exercici de reflexió personal sobre qui som, què fem i què som capaços de fer pels altres. I sí, en aquest post us defensarem que també és una visita que es pot fer amb nens. Per què no? Per què ho hem d’amagar? Us ho expliquem a continuació.
Mauthausen en imatges, en 1 minut
On és Mauthausen i com s’hi arriba
El camp de concentració i extermini de Mauthausen és a prop d ela ciutat de Linz, al centre d’Àustria. És a una horeta del llac de Traun, la zona que havíem estat visitant el dia anterior.
Mauthausen és, més enllà de tot el que evoca, un poblet bonic a la riba del riu Danubi. El camp se situa als afores dle poble, dalt d’un turó. Hi podeu arribar en cotxe. Hi ha aparcament gratuït, també per les autocaravanes.
Com és la visita
Preus
La visita al camp de concentració i extermini de Mauthausen és gratuïta si la feu per lliure. Hi fan visites guiades també o podeu agafar una audioguia física, que és el que vam fer nosaltres (3 euros i és en castellà). Ara bé, si us descarregueu prèviament l’app tindreu aquesta audioguia gratuïta també.
Horaris
Està obert cada dia entre l’1 de març i el 26 d’octubre. L’horari és de 9h a 17:30h.
Els mesos d’hivern (novembre, desembre, gener i febrer) només obre d edijous a diumenge de 9h a 15:45h (excepte els dies festius de Nadal).
Altres informacions
Tingueu present que a Mauthausen hi ha un petit bistro on podreu menjar, una cafeteria sense masses sofisticacions, però que al voltant no hi ha res més. Per tant, una bona opció és anar fins al poble a menjar o bé endur-vos un pícnic i menjar a la zona del parquing. Nosaltres vam dinar a dins l’autocaravana a l’aparcament.
Quines part del camp es visiten?
La visita al camp comença als exteriors, rodejant l’entrada. Justament una de les primeres parts que podreu veure és l’enorme pedrera (a Mauthausen hi havia una de les pedreres que servien per abastir llambordes dels carrers, un treball d’extracció feixuc que va servir com a via d’extermini dels presoners).
A la pedrera només s’hi pot accedir en determinades dates, com ara quan s’hi fan homenatges, però és possible que hi trobeu alguna tanca. Si no, en principi es pot accedir fins a les anomenades ‘escaldes de la mort’. Són 186 graons que els presoners havien de pujar carregats amb les pedres fins a morir, sovint, d’esgotament o empesos per algun oficial de les SS.
Abans d’entrar al recinte, passareu pels murs dels memorials. Països d’arreu del món hi han col·locat o una placa commemorativa o un monument per homenetjar les víctimes. Al mur de la part dreta, just en direcció a les torres, hi ha la placa que el 2017 la Generalitat hi va col·locar per homanetjar els 3.000 catalans que van estar al camp i els 1.800 que hi van morir assassinats. Mauthausen va rebre exiliats republicans cap al 1941.
Tot seguit passareu per la porta principal, i allà hi podreu evocar les imatges de l’alliberament, quan els supervivents espanyols van penjar-hi una bandera republicana.
Després ja passareu per la zona de barracons. Es poden entrar a les dutxes enormes on rebien els presoners, els rapaven el cap i els despullaven per rentar-los massivament. Fixeu-vos en les parets, estan plenes de missatges. En aquest punt els presoners perdien la identitat i passaven a ser un número.
També es poden visitar els barracons on dormien, ara buits. I l’esplanada enorme on hi havia els barracons de fusta on hi havia els jueus, els presoners de menor categoria. Aquests barracons els alemanys els van cremar abans d’abandonar el camp.
A la part central també podreu entrar en un parell de crematoris. Es conserven els forns i les xemeneies. I finalment, una de les cambres de gas, una sala petita, molt amagada, plena de tubs.
La part final de la visita és una exposició de fotografies del camp en activitat. Fixeu-vos que moltes d’elles són del fotògraf català Francesc Boix, que va arribar al camp com a presoner i que va acabar treballant com a fotògraf pels alemanys. D’amagat, va dedicar-se a fotografiar els horrors del camp i conservava els negatius amagats en els murs del camp, o els feia arribar a amics dels pobles del voltant. Quan el camp va ser alliberat el 5 de maig de 1945, aquestes fotografies van servir de testimoni del que havia passat i de fet, ell va ser un dels principals testimonis que va testificar al judici de Nuremberg.
En aquesta part més museitzada també hi ha moltes plaques d’homenatges d’ajuntaments catalans que recorden els veïns que van morir al camp i una sala plena de noms en record a les víctimes.
Visita al camp de Gusen
La majoria de presoners cataklans a Mauthausen no van estar en aquest camp sinó al subcamp de Gusen, una població a 10 quilòemtres de Mauthausen. Allà hi havia un camp més petit on hi van anar a parar la majoria de catalans. D’aquell camp només se’n conserva el crematori, que ara s’ha convertit en un petit espai d’homenatge. Hi podeu anar a qualsevol hora ja que és un espai obert i veure les plaques de record i rams de flors dels familiars i veïns de les víctimes.
Es pot visitar Mauthausen amb nens?
Sí, i tant, no hi ha cap limitació d’edat per visitar Mauthausen. Fer-ho és una decisió molt personal de cada família, però nosaltres us defensarem l’opinió que sí, que és un lloc per visitar amb nens. El principal motiu és que d’aquell horror no en queda res més que barracons buits, els crematoris, sales de dutxes i les torres de vigilància. Però no hi ha cap record macabre ni fotografies impactants que puguin ferir la seva sensibilitat (a la zona museitzada en general no hi ha fotografies duresi si n’hi ha, estan senyalitzades amb un advertiment).
Nosaltres sempre som partidaris d’explicar la veritat a les criatures. Li vam explicar a en Blai (5 anys) que en aquell lloc hi havien hagut molts presoners catalans, que els havien tancat injustament, que malvivien en pèssimes condicions i que fins i tot els cremaven. Crec que és important que sàpiguen que hi ha coses terribles que no passen només a les pel·lícules, com les guerres. Que la vida no és sempre meravellosa i que hi ha gent dolenta amb la qual es toparan, que és capaç de tot. En vam parlar, vam passejar per aquests espais amb respecte i en alguns moments estava colpit,. Però evidentment no va ser conscient de la magnitud de la tragèdia perquè el que es visita no deixen de ser espais buits, barracons i sales que, tretes del seu context, no tenen perill. Algun dia, quan sigui gran, en tornarem a parlar.
Pernocta a l’àrea AC del poble de Marchtrenk
Us recomanem una d eles poques àrees AC gratuïtes d’aquesta zona al poble de Marchtrenk, a mig camí entre el llac de Traun i Mauthausen. Hi vam dormir la nit prèvia a visitar el camp i la posterior. És genial peruqè és gratuïta (es paga l’electricitat per hores i l’aigua), però està situada en una zona esportiva amb piscines, jocs infantils, camp de futbol, camps de vòlei, …. ideal! També hi ha un pavelló amb bar i dutxes. A nosalrtes el temps no ens va acompanyar i no vam provar les piscines, però tenien bona pinta amb zona de gespa, trampolins i minigolf.
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
