Si el sud de l’illa és pelat i gris, com us explicàvem en el primer post sobre la Gomera, el nord és verd i ple de plantacions de plataners. Aquí no hi ha platges però en canvi hi tenen una piscina natural en un paratge amb història. Us recomanem dos allotjaments a la zona i un mirador en un penya-segat envoltat de terra vermella que és espectacular.
Piscina natural del Pescante
Als afores del poble d’Hermigua hi ha una piscina natural que aprofita les restes d’un antic moll de pescadors. Les platges en aquesta illa tenen molt onatge o de roques grosses, així que aquesta és la millor alternativa pel bany, sobretot amb nens.
El Pescante Hermigua mantré d’empeus les tres torres que sostenien una gran grua que servia, al segle XIX, per carregar les caixes plenes de plàtans als vaixells que les transportaven arreu del món. Així que un bany en una piscina tranquil·la, amb aigua de mar, i amb vistes a aquest vestigi històric és molt emocionant!
A la platja del Pescante s’hi arriba caminant 5 minutets per un camí que el setembre de 2020 estava clausurat per desprendiments però que tot i així tot el poble hi accedia. Hi ha un petit aparcament de sorra a l’inici. El camí estava en bon estat, només calia anar en compte amb les roques del penya-segat.
Impresncindible per banyar-vos en aquesta piscina que porteu escarpins, ja que el fons és ple de roques naturals i peixets.
Al costat de la piscina també hi ha una zona rocosa resguardada de les onades on s’hi pot accedir per al bany amb unes escales.
Òbviament és una piscina natural sense cap mena de servei: ni dutxes, ni restaurants, ni bars, …
El poble de la Hermigua no té massa més d’interès però, a diferència de Valle Gran Rey, és menys turístic. Aquí hi viuen els gomeros i té grups de cases molt disperses, al voltant del barranc, amb un parell de nuclis al voltant de l’església i del convent de la Hermigua, que són molt bonics.
El que us recomanem és que visiteu el convent de San Pedro Apóstol i el Parc Etnogràfic que hi ha al nord de la població, lluny de la platja.
El Parc Etnogràfic de la Gomera
Una de les poques visites culturals que es poden fer a l’illa és visitar el Parc Etnogràfic de Los Telares, al nord del poble de l’Hermigua. Hi podreu anar a peu des de l’hotel Los Telares. És un espai museogràfic on podreu passejar a l’aire lliure entre plataners, mangos, aloe vera, pebrots per fer mojo i vinyes de raïm per descobrir la matèria prima que ha alimentat la gent de l’illa i com han après a viure aprofitant els recursos que tenien. Hi ha panells on expliquen el procés d’extracció d’aquests fruits i com els treballen. Podeu comprar les entrades en aquest enllaç.
També hi ha una mica de bestiar de granja (ovelles gallines) i un parell d’exposicions d’altres temàtiques. Per exemple, expliquen la seva indústria artesana dels telers, de la producció de farina de gofio o una de les tradicions que millor han conservat i que el 2009 la UNESCO els va reconèixer com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat: el silbo.
Com que a la Gomera hi ha molts barrancs la gent va aprendre un llenguatge propi fent servir xiulets i es comunicaven entre veïns així: de dia, les bones notícies, com ara casaments. De nit, les notícies dolentes, com malalties i morts. El codi eren uns xiulets que feien amb la boca i les mans i que encara avui alguns habitrants de l’illa fan servir.
El parc etnogràfic té un restaurant i una cafeteria on hi fan coses bones i una botiga amb productes de l’illa. La visita es fa per lliure amb una audioguia i es triga més o menys una horeta.
Preus
- Adults: 4,5 euros
- Infants de 5 a 12 anys: 2,5
- Menors de 5 anys: gratuït
Altres serveis:
- Consulteu la web perquè ofereixen packs d’entrades amb maridatges de productes de la Gomera
Si ho desitgeu podeu reservar directament la visita guiada al Parc Etnogràfic a la web de Civitatis:
I per dormir et recomanem…
Forma part del complex del parc etnogràfic. Són apartaments molt cuquis, amb vistasses als camps de plataners. Tenen cuina molt bàsica i opció que et serveixin l’esmorzar. És una finca sostenible i té una piscina molt xula amb vistasses a les plantacions. Està lluny del mar, hi haureu d’arribar en cotxe.
Preu: a partir de 50 euros/nit
Reserva aquí amb aquest enllaç d’afiliació i ens ajudes a fer créixer el blog
El mirador de Abrante
Un dels reclams turístics de la Gomera és un mirador que hi ha sobre el poble d’Angulo. És una plataforma de vidre sobre el penya-segat amb vistes al Teide. La visita al mirador és gratuïta i té un bar i un restaurant on s’hi menja molt bé. Aneu-hi només un dia sense boira, si no, no val la pena!
Als voltants del mirador veureu que el paisatge és diferent a la resta. La Gomera és una illa de contrastos i també es pot trepitjar terra vermella. A prop d’Hermigua hi ha el que es coneix com a muntanya del Cepo, tota vermellosa, pero al costat del mirador de Abrante també es pot passejar per terreny vermellós.
Es poden fer passejades per aquesta zona erosionada per l’oxidació del ferro i són molt fàcils per fer amb canalla.
Mirador de la orilla
I un altre mirador, però menys espectacular, és el Mirador de la Orilla, situat just per sobre el Pescante. S’hi arriba en cotxe per una carretereta de corbes i estreta que va a playa de Caleta (és una bona platja en aquesta zona, amb sorra negra fina i serveis, com ara aparcament i lavabos). Dalt de la carena tindreu vistes de tot el barranc d’Hermigua. Des d’aquí s’hi fan vols de parapent.
I per dormir et recomanem…
És un apartament situat en un antic magatzem d’una plantació de plataners. Està ben equipat i és confortable, amb una petita terrasseta amb taula i cadires per menjar a fora. Capacitat per 4 persones. És una mica complicat accedir-hi perquè s’ha de caminar per un caminet asfaltat en pendent però és un lloc ideal per viure una experiència platanera (veure com recullen els plàtans que és una fruita que creix tot l’any).
Preu: A partir de 55 euros/nit
Reserva aquí amb aquest enllaç d’afiliació i ens ajudes a fer crèixer el blog!
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
