Hi ha viatges que són una simple escapada… i després hi ha els que et deixen el cor una mica més obert, els que et mostren mons que no sabies que necessitaves veure. El nostre recorregut per Senegal i Gàmbia, seguint l’itinerari creat per l‘entitat Aethnic, ha estat exactament això: una aventura familiar plena de natura, cultura, música i trobades que no oblidarem. És un tipus de viatge dur (per la calor, les condicions del país, les no comoditats) però és un vaitge que, compartit amb altres famílies, no deixa indiferent. Nosaltres vam fer el viatge de dimecres a dimecres (una setmana) pel pont de Tots Sants, de finals d’octubre a principis de novembre.

Preparatius del viatge a Senegal

• Passaport : Cal passaport amb una vigència d’almenys 6 mesos des de la data d’entrada al país. No cal visat, el visat turístic gratuït permet estar-hi 90 dies.
• Com arribar-hi: hi ha vols directes des de Barcelona a Dakar amb Vueling. Això si voleu veure la part nord. Nosaltres com que vam fer el sud, vam volar a Banjul, també amb Vueling, a Gàmbia. Per entrar i sortir de l’aeroport de Banjul s’ha de pagar una taxa de 20 euros per persona. Això s’ha de fer tant a l’arribada (vam pagar 80 euros per 4 persones) com a la sortida (80 euros més). Podeu pagar amb euros i us tornen canvi. El vol dura 5 horetes. Penseu que els avions no tenen pantalles amb entreteniment.
• Moneda: A Gàmbia tenen la seva pròpia moneda i a Senegal una altra. Realment per fer una nit només a Gàmbia no cal canviar moneda, ja que tot estava inclòs al viatge (hotel, esmorzar). Just passant la frontera al Senegal , vam canviar la moneda allà mateix amb euros. Això ens ho va gestionar l’Adama. Es va acostar un senyor amb un feix de bitllets i ell va calcular el canvi (no hi ha bancs, no hi ha oficines de canvi). Vam canviar uns 250-300 euros per pagar aigües, begudes (cerveses), coses que vam comprar per picar de menjar pels nens a la furgoneta i records.
• Canvi d’hora: al senegal hi ha una hora menys respecte l’horari que tenim a Catalunya. La diferència és d edues hores durant l’horari d’estiu.
• Assegurança de viatge: indispensable per visitar el Senegal. Hi ha molts hospitals privats i la sanitat pública és bastant desastrosa. Us recomanem la Iati Mochilero o Iati Estrella i teniu un 5% de descompte en aquest enllaç
• Dades internet: a Gàmbia no funcionen les targetes esim d’Holafly (però sí que vam tenir internet a l’hotel amb wifi) així que només cal comprar una esim per als dies d’estada al Senegal. Hi ha majoritàriament nova cobertura a totes les zones, excepte Tionk Essyl i Point Saint George que només hi ha 3g. Teniu un 5% de descompte a les targetes d’Holafly amb el codi ELMONENSESPERA

Dia 1: Arribada a Senegambia

Tan bon punt vam aterrar a l’aeroport de Yundum, a Gàmbia, l’aire calenti la humitat tropical ens va envair. A la sortida ens esperava ja l’Adama, el nostre guia. Ens va conduir a la furgoneta amb la qual faríem tots els trajectes aquells dies. La distància fins a l’hotel on ens allotjàvem era d’uns 15-20 minuts. Però com que vam arribar cap a les 21h, primer ens vam aturar a menjar a un restaurant italià. La zona de costa de Senegàmbia és plena d’hotels occidentals i restaurants pensats per turistes. Vam menjar unes pizzes i pastes molt bones.

Dia 2: Cap al sud: descobrint Abené

El segon dia vam poder fer una mica de piscina a l’hotel (els nens ho demanaven!) abans de marxar, cap a les 11h del matí. El trajecte és d’unes 2 horetes fins al poblet de costa d’Abené (depenent del trànsit). Travessar la frontera és una super experiència: cal aturar-se primer per passar el control de passaports a Gàmbia i després dos controls de passaports més endavant, primer amb la policia de Senegal i després amb els militars. No us preocupeu que tot això ho gestiona l’Adama, només heu de seguir les seves ordres! Nosaltres no vam trobar cues. Vam arribar just a l’hora de dinar i vam dinar al mateix restaurant de l’allotjament. Vam poder fer una migdiada i a la tarda vam fer un taller de djembé i vam anar caminant fins a veure les barques de fusta del port, el moment que arribaven els pescadors.

El taller de djembé el vam fer al mateix allotjament. Va venir un mestre expert en tocar aquest instrument i vam estar fent ritmes, cadascú amb el seu djembé. Des d’allà mateix vam anar caminant a la platja (l’allotjament és a peu de platja) i els nens es van banyar mentre es ponia el sol (la caiguda del sol sobre el mar és preciosa aquí). L’aigua del mar a aquesta època està calenta! També vam veure com arribaven les barques de pescadors a la platja, unes barques pintades de colors molt boniques.

Dia 3: Kafountine, arbres sagrats i vida a peu de carrer

Després d’esmorzar vam anar amb la nostra furgoneta fins al poble de Kafountine. És a 15 minutets d’Abené i vam visitar les empreses que construeixen vaixells caiucos de fusta. Vam passejar per la platja, el port i les botiguetes. Aprofiteu aquest mercat per comprar coses per menjar pel viatge (snaks, galetes, etc) ja que els següents dies es visiten zones més aïllades i sense tants serveis. De tornada a l’allotjament vam fer parada la gran ceiba sagrada, un arbre monumental on la comunitat es reuneix per oracions i rituals. És una passada de bonic i va donar molt de joc als nens que van imaginar-se que tenien la seva casa a dins. És una de les visites més especials del viatge.

Vam tornar a dinar a l’allotjament, vam tenir una bona estona per descansar i els nens van aprofitar la tarda per banyar-se a la platja. Cap al vespre, quan ja queia el sol, vam anar amb la furgoneta fins al poble d’Abené on la comunitat feia la representació d’una dansa tradicional diola. Es diu ball del Koumpo, una figura mítica que només surt en ocasions especials. Tota la plaça plena de tambors i danses: pura energia. Molt molt peculiar.

Dia 4: Dianki i Thionk Essyl, el cor diola

Aquest va ser, potser, el dia més intens del viatge. Vam fer un trajecte d’unes 2h fins a Thionk Essyl, un poble de l’ètnia diola on ens van rebre com si fóssim de la família. Vam poder visitar l’escola (és un projecte d’una fundació catalano-senegalesa) i les aules estan construides amb volta catalana (arquietecte català David Garcia) que ha rebut premis i tot. Va ser una visita molt enruiquidora per veure la biblioteca, els recursos que tenen a le saules, les assignatures que fan o com és l’aula d’informàtica.

Per dinar, vam anar a menjar a casa la família de l’Adama, la família Diatta. Ens van preparar el plat nacional del Senegal, que es coneix com la ‘paella senegalesa’. el thieboudienne. Vam menjar al carrer i tot seguit ens van preparar un taller per fer unes crestes, que es diuen fatayas, per berenar. Els nens s’ho van passar pipa amassant la massa i fent les formes de les crestes. Les van fregir i ens les vam menjar amb una salseta de ceba boníssima.

Dia 5: Point St Georges i els manglars

L’endemà vam emprendre una travessa en barca pels manglars del riu Casamance fins arribar a Point St Georges, un indret tranquil i plenament arrelat a la tradició animista diola. És d’aquells pobles on cada gest té un significat. Logísticament és un punt important del viatge: en aquest moment s’ha de reduir l’equipatge a la mínima expressió per passar 2 dies. Nosaltres el que vam fer va ser convertir les 4 motxilles en 2 amb la roba i necessitats per passar aquests does dies. A la resta de les 2 motxilles hi vam posar la roba bruta i tot el que no necessitàvem i aquest equipatge se’l va endur el guia conductor amb la furgoneta (que ens va venir a buscar dos dies després). Així que vam marxar caminant entre els boscos de Thionk Essyl fins a una zona de camps d’arròs (10 minuts de caminada preciosa) i allà ens esperava una barca. Vam carregar les motxilles a la barca i vam fer el recorregut d‘una hora i mitja entre manglars d’aigua salada fins a desembarcar al riu Casamance i arribar a Pont Saint George. Vam dinar a l’allotjament i vam descansar al migdia. En aquesta zona de platja és fàcil veure-hi dofins i manatís (i vam veure dofins nosaltres!). Alerta que la platja està plena de meduses, això sí!

A la tarda ens esperaven 2 tuks tuks a l’allotjament. Ens van portar en un trajecte molt divertit fins al bosc de Kanoufa, amb el seu arbre gegant “fromager”. Hi tenen habilitada una escala per pujar fins a una plataforma a 25 metres d’alçada, equipats amb arnesos. L’experiència val moltíssim la pena, sobretot per veure la posta de sol des d’allà dalt i contemplat la infinitat de la plana del delta del Casamance, verda i tupida d’arbres. Per mi un dels millors moments del viatge. Per cert, aquesta experiència de pujar a l’arbre és apta per a la majoria d’edats (l’Elna hi va pujar amb 4 anys) però és optativa per qui vulgui fer-la. I es paga a banda: uns 3 euros per persona.

Dia 6: l’illa de Carabane i d’d’Egueye

Carabane és història viva: una antiga base colonial enmig d’una illa tropical on sembla que el temps hagi decidit caminar més lent. Hi vam arribar en barca (una horeta des de Point Sant George) al matí. Vam poder visitar la maternitat (el lloc on atenen els parts medicalitzats de les famílies de la zona), el centre d’artesania i l’església. Després vam anar a banyar-nos a la platja a la zona de la costa (és una platja de palmeres i sorra fineta, però hi ha meduses!). Tot seguit vam dinar a un restaurant del port (ens van servir peix a la planxa i gambes molt bones) i quan va baixar el sol vam anar en barca fins al seguent allotjament, a la petita i espcial illa d’Egueye. Vam tenir la tarda lliure a l’allotjament per descansar, rentar roba, jugar i banyar-se des de l’embarcador, qui ho volia.

Dia 7: Oussouye: artesania i vida quotidiana

Després d’un esmorzar fabulós a l’ecolodge, vam tornar a agafar la barca (aquesta vegada, un recorregut curtet de 15 minutets) fins al port d’Elinkin. Allà ens esperava ja la nostra furgoneta de nou (havíem trobat a faltar el seu aire condicionat!) i vam fer un trajecte curtet de mitja horeta fins a Oussouye. Vam visitar un centre de dones amb discapacitat que es dediquen a treballar les fulles de palma per fer-ne artesania, com cistellets , barrets, bols, paneres o làmpades. Van ensenyar-nos com traçar les trenes i vam fer el nostre propi cistellet. Guardeu-vos diners en metàl·lic aquí perquè tenen una botigueta de cosetes fetes per elles a molt bon preu i és la manera de contribuir a la seva feina.

Després, vam anar fins a l’allotjament d’Oussouye per dinar, descansar i a la tarda vam donar una volta a peu pel poble i el seu mercat. és un poblet bulliciós.

Dia 8: Ziguinchor, el Monkey Park i comiat

L’últim dia és el del trajecte més llarg en cotxe. D’Ossouye a l’aeroport de Banjul hi ha unes 4 hores en furgoneta. Ens vam llevar i vam fer un primer trajecte d’una horeta fins a Ziguinchor, que és la capital del Casamance. Aquí vam parar per comprar al mercat d’artesania i mercat normal. Teles, samarretes, talles de fusta, imans, instruments tradicionals, … el que vulgueu. Vam travessar la frontera i vam arribar a Senegàmbia a l’hora de dinar (tingueu present portar snaks perquè vam arribar gairebé a les 15h de la tarda). Després de dinar vam fer una visita al Monkey Park de Bijilo. És un bosc davant la platja on els monos viuen en llibertat però estan acostumats que els visitants els portin plàtans i cacauets. És fàcil que us vulguin prendre les bosses i tot! L’aeroport de Banjul és a 10 minutets.I així, entre riures, olor de manglar i maletes plenes de records (i algun tambor), vam dir adéu al Senegal!

Per què aquest viatge és apte per en família

Un viatge al Senegal no és un viatge per a totes les famílies. Qui viatja al Senegal ha de saber que ha de renunciar a moltes comoditats de la vida occidental, obrir la ment, observar sense prejudicis i estar disposat a viure una aventura amb possibles imprevistos (com que no funcioni l’electricitat en algun allotjament) i coses que potser no acaben de funcionar (com la connexió a internet). Els allotjaments al Senegal no són de la categoria dels d’Europa, ni fins i tot dels de l’Àfrica Oriental (com Kenia, Tanzània, Sud-Àfrica). Són molt més senzills però compleixen les 4 bases per mi per anar en família: aigua corrent, llits alçats (no al terra), electricitat i ventilador o aire condicionat.

Tenint això com a base, que el paisatge ens va sorprendre molt gratament i la gent també, hi ha per nosaltres dos plusos que fan que sigui una experiència meravellosa (malgrat la calor, malgrat la falta de comoditats): el guia, l’Adama, i el fet de fer el viatge amb altres famílies. L’Adama és un guia atent, divertit, empàtic, amb molta moltíssima experiència viatant amb nens. Sap per exemple que cal deixar estones perquè els nens juguin, es banyin a la platja o descansin. I aquest viatge això ho respecta molt bé. A més a més, ell es mou pel país com si en fos el rei (coneix a tohom, tothom l’aprecia i sap actuar amb picardia als controls de policia i militars). De veritat, ens vam sentir sempre molt segurs, protegits i sense preocupacions.

L’altra plus és fer el viatge amb altres famílies. És la manera de compartir no només un xoc cultural molt fort sinó de donar-nos suport mutuament com a tribu (quan algú li falta menjar, aigua, necessitats especials…). I fer aquest tipus de viatge en què els nens poden jugar entre ells fa que per exemple les estones d’esbarjo no s’aburreixin, però és que en els trajectes en furgoneta tampoc.

Aquest itinerari d’Aethnic està pensat perquè els nens gaudeixin i descansin, perquè puguin jugar i descobrir sense presses. Hi ha tallers, natura, música, illes, animals i comunitats que obren les portes amb naturalitat. A més, Aethnic treballa des del turisme responsable, visitant projectes locals i donant suport a les comunitats que ens acullen.

És un viatge per aprendre, per conviure i per reconnectar. Tornar a casa diferent. I això, si viatges amb petits, és impagable.