Endinsar-se a la medina de Fes és com fer-ho a una pel·lícula d’Aladí o Alibabà. Si n’aconseguiu sortir, ho recordareu sempre més com una experiència cap a temps enrere, quan els comerciants feien servir burros de càrrega, estenien les seves catifes al carrer on exposaven els seus productes, cridaven les ofertes que feien i el negociar el preu era a l’ordre del dia.