Aquest és el viatge que sense dubte, més ens ha marcat fins ara. Nosaltres som molt de fer turisme ‘de guerra’, trepitrjar ciutats on han caigut bombes i obusos. I Sarajevo ho és. Vam tornar molt impactats per les ferides obertes de la guerra que encara hi ha als edificis, els impactes de metralla que amb els anys, encara no s’han tapat. Però vam tornar també amb molt bona sensació de veure que una ciutat assetjada i que havia patit tant havia sabut recuperar l’esperit festiu i cultural i la vida al carrer amb els seus veïns (anys enrere potser enemics). Acompanyeu-nos que estem segurs que Bòsnia i Hercegovina també us agradarà!
De Dubrovnik a Sarajevo per la República Srpska
L’únic inconvenient per anar a Bòsnia és que no hi ha vols directes des de Catalunya. Podeu fer alguna escala (per exemple amb Lufhtansa) i volar a l’aeroport de Sarajevo o volar a Dubrovnik o Split (amb companyies de baix cost) i allà llogar un cotxe per anar fins a Bòsnia. Nosaltres vam optar per aquesta sortida i vam decidir que faríem un camí circular: entrar per la República Srpska i sortir de Bòsnia pel costat de Mòstar. La República Srpska és la part sèrbia de Bòsnia i funciona de manera autònoma (és una República amb majoria sèrbia dins de la Federació de Bòsnia i Hercegovina).
El camí que uneix Croàcia i la República Sèrbia de Bòsnia neix molt a prop de Dubrovnik. A la frontera nosaltres hi vam trobar una caseta (en una carretereta enmig de a muntanya) amb un soldat que ens va demanar els passaports i sobretot la green card (és el permís peruqè el cotxe llogat pugui entrar a altres països que no siguin Croàcia) i va obrir la barrera per deixar-nos passar. El primer gran poble que trobareu és Trebinje. Nosaltres allà vam canviar diners a un banc.
La carretera que uneix Trebinje amb Sarajevo (si no ha canviat en els darrers 5 anys) és totalment una aventura: travessa ports de muntanya, boreja llacs i ens vam trobar fins i tot trams sense asfaltar. A això li vam haver d’afegir que en aquell moment (ara ja no passa) Google Maps encara no havia cartografiat Bòsnia i Hwercegovina, així que no disposàvem de cap mapa! Però finalment, vam arribar! Entre Dubrovnik i Sarajevo seguint aquesta ruta per la República Srpska hi ha uns 235 quilòmetres, calculeu que trigareu poc més de 4 hores en fer-la.
Sarajevo: el centre
Sarajevo és una ciutat especial, on al mateix carrer pots trobar mesquites, esglésies catòliques i ortodoxes. De vegades, utilitzades també com a centre d’art i galeries. La joia de la ciutat és l’antic barri turc (Baščaršija), de casetes baixes, botigues d’antiquaris i carrers empedrats. La imatge més emplemàtica és la plaça de la font Sebilj.
Sarajevo és una ciutat poc explotada turísticament. Hi ha una oficina de turisme al centre on us podran indicar les quatre coses importants per veure: la mesquita Gazi Husrev-beg, la torre del rellotge, l’antiga església ortodoxa i la catedral del sagrat cor. No oblideu també la biblioteca Nacional, que els serbis van cremar durant la guerra, va ser molt emblemàtic. Nosaltres encara ens la vam trobar en obres de restauració, però ara ja està finalitzada.
Menjar a Sarajevo és molt econòmic. Plats per 4 euros. No podeu marxar sense provar el cevapi (és aquesta mena de kebab feta d’hamburgueses allargades) i el burek (una espècie de crep feta amb formatge feta). Els restaurants a Bòsnia són molt econòmics, podeu menjar dues persones per 6-8 euros. Us recomanem especialment el Fan Ferhatovic situat al barri otomà.
Un altre punt d’interès és el mercat central Pijaca. En aquest mercat hi va haver la matança més gran durant la guerra.
Pel que fa al barri turc, ja veureu que exploten molt bé el turisme de guerra, i els antiquaris venen com a record souvenirs fets amb bales, uniformes militars servis i bosnians i també joguines per a nens i nenes que són armes. I hi ha una part molt important de records que encara venen que són tota mena d’objectes amb els logotips dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1984. Sí, encara viuen de ser, pocs anys abans de la guerra, una ciutat olímpica. Podreu trobar himans, clauers, gorres, …
Finalment, al centre. un altre punt d’interès és el museu dedicat a l’inici de la Primera Guerra Mundial. El 28 de juny de 1914 l’arxiduc d’Àustria mor en un atemptat a Sarajevo, fet que desencadena el conflicte a Europa a principis de segle XX. Doncs bé, a la paret on es va produir l’assassinat hi ha una placa commemorativa i un petit museu que explica aquests fets tan trascendentals.
Sarajevo: el barri Dobrinja
El barri de Dobrinja, situat a l’est de la ciutat, és la vila olímpica que es va construir pels Jocs Olímpics d’Hivern del 1984. Edificis d’habitatges molt alts, formigó i rectangulars, tot molt soviètic. Però és també el barri que més va patir el setge, ja que es trobava justament a l’única zona de la ciutat on hi havia el corredor humanitari, és a dir, una sortida no controlada pels serbis. És, per exemple, la zona més a prop a l’aeroport, la via d’escapament de molta gent. Dobrinja és també el barri on encara s’hi poden veure clarament les farides de la guerra. Forats i impactes de la metralla enmig dels edificis, balcons foradats i reconstruits, pisos clarament cremats.
En aquest mapa entendreu molt bé la situació d’aquest barri i per què va ser un barri tant perjudicat pels atacs serbis, que els rodejaven a banda i banda de la muntanya.
Sarajevo: el tunel de l’esperança
Durants els anys del setge a la ciutat, els bosnians van anar construint un tunel que connectava la ciutat amb l’aeroport, una via que va servir d’escapament per molta gent, entre ells, el president del país, Alija Izetbegović. 4.000 persones i 400 tones de menjar van passar per aquest tunel.
La veritat és que a nosaltres ens va costar molt de trobar ja que, com us dèiem al principi, els punts d’interès turístic no és que estiguin massa senyalitzats. Esperem que això hagi canviat! sobretot perquè ara sí que apareix el túnel a Google Maps! 😉
El que s’ha conservat ara del tunel, que popularment es coneixia com ‘El tunel de l’esperança’, són 25 dels 800 metres que va tenir. És un tram de túnel situat dins una casa als afores de Sarajevo, a tocar de l’aeroport.
Sarajevo: l’avinguda dels franctiradors
Un dels carrers que més ens va impactar és l’avinguda dels franctiradors. Es deia així popularment durant la guerra, tot i que és realment l’avinguda Mese Selimovica. És el carrer ample de la ciutat, on hi passa també el tramvia, i uneix el nord i el sud de Sarajevo. Està plena de pisos alts, on s’hi col·locaven estratègicament els franctiradors perquè hi tenien molt bona visió. I disparaven a qualsevol, ja fos militar o civil.
A l’avinguda dels franctiradors hi havia barricades de contenidors i cotxes i autobusos cremats i l’única manera de creuar-la era protegit pels tancs de les Nacions Unides o amb algun vehicle creuant-la a gran velocitat.
Un dels edificis més emblemàtics d’aquesta avinguda és l’hotel Holiday Inn. Construit durant els Jocs Olímpics per acollir les personalitats més importants, durant la guerra va ser l’únic lloc més o menys segur per allotjar-hi sobretot la premsa. És un edifici que ja de per si, destaca pels seus colors grocs i taronges i es va mantenir, més o enys en peu, durant el setge.
En aquesta avinguda també trobareu la seu del diari Oslobendije, l’únic que va continuar funcionant durant la guerra. L’edifici va quedar molt destruit, però al soterrani els periodistes hi van seguir treballant cada dia.
Finalment, us recomanem en aquesta avinguda que feu parada al Museu d’Història de Bòsnia i Hercegovina. Està just davant l’hotel Holiday Inn i és una mica cutrillo, però val la pena per veure fotografies i alguna objectes que conserven, com ara tota mena d’armes, recull de premsa i banderes. L’entrada val 2 euros.
I passegeu-hi. I imagineu-vos el que era aquesta avinguda durant la guerra.
Sarajevo: cementiri de Kosevo
A la zona nord de la ciutat, on hi van construir l’estadi olímpic, hi ha diversos cementiris on hi ha enterrats els milers de morts del setge Sarajevo. Podeu donar una volta a l’estadi, almenys per fora, la seu dels Jocs Olñimpics d’Hivern de 1984. Doncs bé, les esplanades que l’envolten, deu anys després, es van convertir en cementiris plens de creus blanques.
Sarajevo: la ciutat en perspectiva
Per fer-nos una idea de com va ser el setge de Sarajevo vam voler buscar un punt elevat on veure-hi la ciutat en perspetiva. És el castell blanc , les runes d’una antiga fortificació otomana que hi ha al nord, en direcció Pale. S’hi pot pujar en cotxe. Quan vam ser a dalt ens vam adonar que per la seva situació geogràfica, realment assetjar aquesta ciutat va ser molt fàcil. Està envoltada de turons i muntanyes, i és una ciutat estreta i allargada. Sarajevo és una ciutat que pràcticament està atrapada entre muntanyes i, en canvi, aquesta orografia li va donar el 1984 uns Jocs Olímpics.
TENIM PENDENT: A nosaltres ens va quedar pendent visitar algunes de les instal·lacions esportives dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1984. Algunes es veu que estan molt abandonades i que fa posar la pell de gallina. A prop de Sarajevo hi ha les pistes d’esquí de Jahorina, Treskavica i Bjelasnica.
De Sarajevo a Mòstar
Amb molta pena vam deixar Sarajevo dos dies després per anar cap a Mòstar. Aquesta carretera està molt millor, tot i que tampoc us estalviareu corves i ports de muntanya. Però la veritat és que el paisatge és molt espectacular: muntanyes i llacs i poblets amb mesquites al fons. Entre una ciutat i l’altra hi ha uns 130 quilòmetres, en dues horetes teniu el trajecte fet.
Mòstar
Després de veure Sarajevo Mòstar us semblarà un lloc ple de turistes i sense encant. Tot i que encant el té, ja que és un poblet molt bonic, però ha perdut la trascendència perquè està massificat (és la típica excursió que s’organitza des de Croàcia i hi ha molta gent sempre).
Tot i això, no deixeu d’observar el pont (que un atac croat va ensorrar el 1993) des d’on ara molts valents fan salts acrobàtics. Hi ha també algunes galeries amb fotografies de la guerra. De Mostar a Split trigareu un parell d’hores més en cotxe però arribats a Croàcia, la carretera ja és autopista, així que cap problema.
Allotjament a Sarajevo
Finalment, us volem recomanar molt moltíssim la casa on vam estar dormint a Sarajevo. És la casa d’una senyora molt amable, que ens abraçava cada matí. És just a un costat de l’avinguda dels francotiradors, al costat del pavelló de bàsquet, i es pot anar al centre a peu des d’allà. A més us oferiran un aparcament pel cotxe (pagant) perquè no el recomanen deixar a l’exterior. De veritat que a casa la senyora Skend vam estar de meravella. El preu de l’habitació ens va costar 35 euros/nit! Segurament si ho demaneu us deixaran pagar en euros.
Nosaltres quan vam tornar vam passar moltes setmanes mirant documentals i llegint articles sobre el setge de Sarajevo. Perquè veureu que moltes coses continuen igual… Us en deixem un recull:
Miguel ne terren (documental sobre el periodista català que va cobrir la guerra de Bòsnia Miguel Gil Moreno)
20 anys de la Guerra de Bòsnia (reportatge d’Informe Semanal)
Bona nit, Sarajevo (reportatge sobre un periodista radiofònic de Sarajevo que fa de guia per la ciutat, 20 anys després de la guerra)
Ciutats a contrallum (documental sobre ciutats assetjades)
Les roses de Sarajevo (retrat de la vida quotidiana durant el setge)
Turisme de guerra (La Vanguardia)
Districte 11 (article sobre les tasques de reconstrucció que va fer Barcelona a Sarajevo)
