Si ens feu escollir una estació a la Cerdanya us direm ràpidament que la tardor. En aquesta època de l’any està esplèndida: els arbres pinten un paisatge variat d’ocres, marrons, taronges, grocs i vermells intensos que és preciós. Així que us hem preparat un nou grapat d’excursions per fer aquesta època de l’any. Recordeu que teniu dos altres posts sobre el tema: la Cerdanya a la tardor (I) i la Cerdanya a la tardor (II).
Ruta dels dòlmens d’Eina
Us proposem una ruta fàcil per fer amb nens al poble d’Eina, a la Cerdanya francesa. És planera i té com a incentiu afegit per a la canalla la recerca dels 2 dòlmens i el menhir que hi ha al llarg de la ruta. Fer el camí circular són 5 quilòmetres i mig pràcticament ( es pot fer un 2-3 horetes) però podeu fer una opció més fàcil que és veure els dos dòlmens (el dolmen del Pou i de Pasquerets) i tornar, que són en total 3 quilòmetres (1,5 anada i 1,5 de tornada).
A l’entrada d’Eina hi ha un aparcament gran on hi podreu deixar el cotxe. Hi veureu que hi ha la seu del Vallé d’Eyne, una sala d’exposicions, una mica de cafeteria i punt d’informació. Obre de dimarts a dissabte matí i tarda i hi podreu comprar per 2 euros una guia per fer el camí megalític seguint un joc de pistes familiar.
També ho podreu fer per lliure. El camí comença al final del carrer del Carreter (us ho deixem assenyalat al mapa del principi del post).
El camí segueix direcció Bolquera per un sender amb vegetació de ribera que a la tardor és preciós. Seguiu les indicacions: aviat trobareu tant cartells de fusta indicant la direcció dels dòlmens, com pintades a fites sobre pedres.
Travessareu rierols, camps amb animals pasturant i una pedra gegantina preciosa.
El dolmen del Pou és a només un quilòmetre del poble d’Eina. En 20 minutets hi arribareu. Dels dos que hi ha aquest és el més difús, peruqè només se’n conserva un petit forat amb les parets laterals. Però és un conjunt de pedres en un punt alçat, acompanyades d’un arbre formós i tot plegat fa que sigui molt bonic.
El dolmen de Pasquerets és 700 metres més enllà. Aquest sí que es manté pràcticament tot en peu, una estructura de dòlmen clàssic que està situat dalt un turó. El veureu a la dreta del camí. Està indicat però veureu que us haureu de desviar i pujar al turonet per trobar-lo.
A partir d’aquí podeu desfer el camí o continuar-lo fins a trobar un pont neolític (només en queda la base i la resta de fusta és una reconstrucció) i un menhir. Aquesta excursió es pot fer amb cotxet si teniu rodes grans, però és molt millor fer-la amb motxilla portanadons, si teniu nens molt petits. Trobareu més informació aquí.
Ruta a la vall d’Ingla
La segona proposta que us fem per aquesta tardor és que pugueu fins a la font d’Ingla i feu una immersió a aquesta vall. És una caminada que podeu fer sencera fins a la font o arribar-hi en cotxe per una pista forestal. Nosaltres vam deixar el cotxe a mig camí i vam fer el darrer tram fins a la font caminant (1-2 quilòmetres). O bé podeu arribar fins a la font en cotxe (el camí fa una lleugera pujada) i des d’allà fer algunes excursions.
S’hi arriba des de Bellver, direcció a Talló, i des d’allà només heu de continuar el camí fins que es converteix en un camí forestal que ja veureu que s’endinsa a lavall d’Ingla. Passareu per exemple per l’ermita de Sant Serni de Coborriu. Aquí podeu deixar el cotxe o continuar si voleu per la pista forestal.
Quan arribeu a la font (hi ha uns 3,7 quilòmetres des de Sant Serni de Coborriu) veureu que hi ha una àrea de pícnic amb taules de fusta i barbacoes. És un lloc preciós per venir a dinar o esmorzar. I descansar. Hi passa el riu de l’Ingla i hi ha espai per banyar-vos-hi si fa bon temps.
Si seguiu el camí arribareu al refugi dels cortals de l’Ingla pel coll del Pendís, però el sender a partir d’aquí ja fa pujada.
I per menjar et recomanem…
És un hotel just al nucli de Talló, al costat de l’església. Té una molt bona terrassa d’estiu. Fan menú d’arròs de muntanya boníssim i inclou amanida. Proveu també els bunyols de xocolata (la seva especialitat).
Preu: 22,90 (menú arròs entre setmana) / 24,90 (menú cap de setmana)
Parc de Sallagosa
Ja us n’hem parlat en algun altre post perquè aquest parc és una passada però és que a la tardor s’hi ha d’anar sí o si! Té tres petits estanys i els arbres que l’envolten estan completament grocs a aquesta època de l’any, així que és molt bonic. A més si fa sol hi ha efecte mirall a l’aigua…
El parc té una zona de taules de pícnic i barbacoes, diversos corriols entre els estanys i bancs per seure.
I la zona de jocs infantils és una de les millors que hi ha a la Cerdanya. És una zona tancada per seguretat amb jocs per a nens des de bebés fins a 12 anys. Té un gronxador pendular que és una passada de divertit.
Meranges: esclops i formatges
Si un dia us plou, una bona opció per passar un matí és acostar-vos fins a Meranges per dos motius: visitar el museu de l’esclop i l’església de Sant Serni i comprar bons formatges.
L’Ajuntament de Merganges promou les visites conjuntes al museu de l’esclop i a l’ermita de Sant Serni, que estan porta per porta. Al museu de l’esclop, que és de creació recent, hi expliquen la història de l’ús d’aquest estri al camp a la Cerdanya i el seu procés de producció. La visita als dos espais val 5 euros i només es fan en dies festius (potser cal reservar prèviament…).
Després us podeu acostar fins al nucli de Girul, seguint la carretera, on hi ha la formatgeria Vall de Meranges. És una de les més premiades de la Cerdanya i fan moltes varietats de formatge d’ovella. Fan visites guiades amb tast per 7 euros per persona (cal fer reserva prèvia) però també tenen la botiga oberta permanentment així que podeu anar-hi només a comprar.
I per menjar et recomanem…
Pintxopote a Puiggcerdà
Els dijous al vespre diversos restaurants i bars de Puigcerdà promouen el pintxopote, una ruta de tapes amb beguda. Nosaltres us recomanem els dels bars El refugi, La cava taberna, el frankfurt Innsbruck i el de la passtisseria Gil.
Preu: 2,5 euros tapa+beguda
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
2 thoughts on “La Cerdanya a la tardor (III): dòlmens d’Eina i la vall d’Ingla”