Aviat podrem començar a moure’ns una mica més enllà del municipi així que us fem un recull de propostes dins la nostra regió sanitària: el que seria Baix Llobregat i Garraf. Teniu un primer recull de propostes en aquest post i ampliem amb 5 idees més a continuació.
L’ermita romànica de Sant Ponç a Corbera de Llobregat
L’ermita de Sant Ponç és l’únic edifici que queda d’un antic priorat benedictí a Corbera de Llobregat. És del segle XI i els primers documents on es troba registrada daten de l’any 1068.
L’església és d’estil romànic (primer romànic o llombard). Té una cúpula de base quadrada, pintures romànques a l’absis central i conserva encara les sitges i dipòsits soterranis pel gra de l’època medieval.
S’hi arriba fent una caminada fàcil de 10 minutets des del barri de l’Amunt de Corbera, on podreu deixar el cotxe. Hi ha un camí de 3 quilòmetres que es pot fer en bici fins a Corbera. L’ermita es troba dins el parc natural de les muntanyes de l’Ordal.
Passeig per la Penya del Corb de Corbera
Resseguir els escenaris del pessebre vivent de Corbera (el més antic de Catalunya, es fa des de 1962) és possible, tot l’any. Podreu veure les cases que serveixen per ambientar el pessebre en un recorregut de 700 metres que començaal costat de l’església de Santa Maria del poble vell de Corbera.
La zona més impressioonant és l’anomenada Penya del Corb, una roca vermellosa de més de 40 metres que a la representació del pessebre serveix per representar el naixement. Hi veureu l’establia i podreu pujar dalt de la penya, per un conjunt d’escales i ponts que serpentegen la roca.
El recorregut passa pels diferents escenaris del pessebre: l’anunciació, l’adoració i una representació del poble de Natzaret, amb les seves cases típiques on s’hi poden veure representacions d’oficis durant el pessebre. Són decorats de mida real que durant l’any es mantenen construïts.
A Corbera hi podreu visitar l’església de Santa Maria, feta de la mateixa roca vermellosa de la zona, i d’origen medieval. Al costat hi ha les restes de l’antic castell de Corbera de Cavallers, que data dels volts de l’any 1.000. Com a curisitat, durant la Guerra de Successió va ser pres per les tropes de Felip V, que va ordenar destruir-lo i, amb les seves pedres, construir les cases que ara l’envolten.
Sota l’església hi ha un antic convent, que va servir d’hopsitalitat dels peregrins del segle XV. Molt a prop, un parc infantil molt acollidor.
I per menjar et recomanem…
Restaurant el Mirador
Restaurant familiar amb bona cuina catalana i unes vistes espectaculars a la seva terrassa i menjador. Hi hem menjat una de les millors sopes d’escudella que hem provat mai! Té trones i parc i zona infantil amb tobogans, gronxadors i llit elàstic.
Preu: Menú diari 11,50 a la barra i 15 al menjador mirador. Plat de macarrons: 4,5 euros.
Laberint de Torreblanca de Sant Joan Despí
Entre Sant Joan Despí i Sant Just Desvern hi ha un parc urbà que té un laberint gegant molt divertit. Us hi recomanem anar un dia entre setmana a la tarda, quan hi ha més poqueta gent. Podreu jugar a cuit i amagar! Té un mirador alçat des del qual podreu veure tota la panoràmica del laberint.
El parc té també un estany d’aquests d’estil romàntic, amb bancs, una casacada i ànecs. Hi ha una altra zona de jocs infantils i un roser molt gran.
Els diuemnges s’hi celebra el mercat de pagès amb productes del parc agrari del Baix Llobregat.
Pont del diable de Martorell
Un dels símbols patrimonials del Baix Llobregat és el pont del diable a Martorell. Data de l’època romana, durant l’imperi d’August, i era un dels ponts que creuava el riu Llobregat per donar continuitat a la Via Augusta. Durant molt de temps va ser el límit entre les Tàrraco i Barcino romanes. El pont va ser destuït per una riuada cap al 1200.
El podeu visitar lliurement sense pagar entrada, però al centre l’Enrajolada podeu concertar visites guiades.
Barraques de pedra seca de Sant Climent
La darrera proposta és una ruta a peu per les barraques de pedra seca als voltants de Sant Climent de Llobregat. Antigament quan totesles muntanyes que envolten aquesta població eren conreus o vinyes els pagesos construïen barraques de pedra seca per aixoplugar-se en cas de pluja o fred. L’entitat Memòria i Vida n’ha restaurat una vintena, les ha senyalitzat i ara es poden visitar. Trobreu el llistat i el mapa en aquest enllaç. Us recomanem, com a més fàcils i accessibles, la barraca de Molins, de la Marota i la de Cal Baqués.
Si has arribat fins aquí, també et pot interessar….