Comencem el primer tram de la nostra Ruta 61. Agafem la carretera als afores, al sud de Memphis i els primers Estats que recorrerem són els de Tennessee i Mississipí. La carretera voreja l’emblemàtic riu nord-americà.
Ruta 61
Originàriament aquesta ruta comença a Chicago (però és una ciutat que nosaltres ja coneixíem de quan vam fer la ruta 66). La carretera està en bon estat, és una equivalent a una autovia nostra: sense peatges i d’un carril per sentit. No passa per nuclis poblats sinó que hi ha sortides, però és una bona carretera.
Tunica
La ruta 61, la ruta del blues i el jazz, comença oficialment al poble de Tunica, on hi ha un centre de visitants. Des del sud de Memphis, però, es pot agafar ja l’antiga Highway 61 que ressegueix els poblets des de Tenessee i Mississipí. Tunica és a 1 hora de Memphis i hi trobareu un centre de visitants que acull un petit museu sobre el blues. Estigueu alerta perquè si voleu segui la ruta 61 al peu d ela lletra, hi ha alguns moments del trajecte que el camí originari es desvia de l’autopista per on passareu, per exemple, hi ha un desviament entre Coahoma fins arribar a Clarksdale (us ho hem assenyalat al mapa que hi ha al capdamunt).
Clarksdale
La seguent parada que podreu fer és Clarksdale, que és a mitja horeta de Tunica (1.30h de Memphis). Clarksdale està considerat el poble on va néixer el blues, el blues del delta. Està aproximadament a una hora i mitja al sud de Memphis, en ple delta del Mississipí.
És un poble desert, de cases i antics cinemes mig abandonats, murals pintats a les parets velles i no hi corre ni una ànima.
Això sí, hi ha bastants locals amb blues en directe i la música ressona als carrers. Nosaltres vam entrar al Ground Zero Blues Club, propietat de l’actor Morgan Freeman. Una passada. I proveu-hi els típics tomàquets verds fregits!
HOT TAMALES: Si us agrada el mejar picant, heu de provar els tamales (una espècie d’empanada de blat de moro farcida de carn) del Larry’s Hot Tamales. Són take away!
A Clarksdale el que hi ha és el famós creuament de carreteres en què explica la llegenda que el rei del blues del delta Robert Jhonson va vendre la seva ànima al diable. Segons diuen, el músic va convocar al diable a mitja nit acompanyat només de la seva guitarra i el diable el que li va demanar va ser només que li deixés veure. Aquest creuament és entre les carreteres 161 i 49 i només cal que ho veieu de passada, … no té cap més història.
A Clarksdale nosaltres hi vam fer la primera nit de la ruta 61. Vam dormir a un motel amb piscina als afores, tot i que hi ha uns allotjaments molt autèntics, la Hopson Plantation, que us permetran allotjar-vos en una plantació de cotó, en plan cutre…
Altres visites interessants que podeu fer a Clarksdale és el museu del blues de Clarksdale, especialitzat en el blues del delta del Mississipí.
Leland
Una de les parades que vam fer va ser Leland, on hi ha el museu de la granota Kermit dels Muppets (el seu creador va néixer allà). Era diumenge, però, i hora de missa, i el museu estava tancat. Tot i això et pots fer una fotografia a fora amb un dibuix molt divertit. Altres poblets pintorescos de la ruta que també està bé visitar són Indianola i Tutwiler.
MÉS INFO
https://experiencemississippiriver.com
http://msbluestrail.org/
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
7 thoughts on “Ruta 61: parada a Clarksdale”