La darrera etapa en autocaravana per Eslovènia va ser per veure la costa del mar Adriàtic i la capital, Ljubljana. Els poblets costaners com Piran veuen del llegat venecià i sembla que sigui Itàlia. El centre i la capital, en canvi, són de tradició austro-húngara i es nota en es edificis elegants. Us expliquem com fer una passejada per Ljubljana i Piran i on aparcar l’autocaravana.
Índex de posts sobre Eslovènia
Visita d’un dia a Ljubljana
Ljubljana és una ciutat verda i fa molts anys que pel seu casc antic no hi passen vehicles. Només estan permesos els vehicles elèctrics i de serveis. Imagineu-vos quina pau i silenci caminar pels seus carrers! De fet, una de les millor maneres d’explorar la ciutat és fer-ho en bicicleta!
De fet, el més comú aquí és desplaçar-se en bicicleta però també tenen un servei en principi gratuït de transfer amb un vehicle elèctric com els del camp de golf. És una ciutat petita per ser la capital d’Eslovènia, nosaltres només li vam dedicar un dia i vam veure tota la zona del centre i el castell. Una bona opció és fer un tour guiat que podeu contractar en aquest enllaç. Si disposeu de més dies, podreu veure algun dels museus.
El centre és petitó: un parell de carrers comercials, una gran plaça i sobretot moltes terrassetes de bars i restaurants a la vora del riu. Molt ambient i vida exterior a l’estiu. No us perdeu els bonics carrers de Gornji trg i Stari trg. El símbol de la ciutat són els dracs, els 4 en concret que presideixen des de 1901 al pont més conegut de Ljubljana.
Una de les activitats imprescindibles és pujar al castell. Ho podreu fer amb un funicular (1,10 el bitllet per adult) perquè hi ha unes vistes molt boniques de la ciutat amb els Alps Julians al fons. Al castell hi podreu visitar gratuïtament algunes estances (com la presó i l’església) i també visitar galeries i exposicions (aquestes de pagament). Hi ha un restaurant i una cafeteria. Nosaltres vam baixar per un dels camins que porten al centre, des dels peus del castell.
I després de visitar el museu militar i l’exposició de la Guerra dels 10 dies, vam voler anar a veure el Parlament i la plaça on van fer l’acte de declaració de la independència d’Eslovènia el 1991.
És una ciutat planera molt fàcil per recórrer en bicicleta i també per visitar-la amb cotxet, si és necessari.
I per menjar et recomanem…
Restaurant Julija
És un restaurant de típica cuina eslovena, amb terrassa al carrer a l’estiu. Hi vam menjar molt bé pasta amb espàrrecs i bolets, uns rollos de pasta amb formatge i salsa de bolets i la típica pasta zlirkofi. Plats entre 10 i 19 euros. Vam dinar els tres per 34 euros (3 plats de 12 euros i aigua de l’aixeta gratuïta).
Per estacionar l’autocaravana per visitar Ljubljana vam optar per una de les poques àrees d’autocaravana que hi ha prop del centre. És a un lloc gens glamurós, a l’aparcament d’un supermercat, però a 15 minuts en bus del centre de la ciutat. Vam, pagar 12 euros i vam disposar d’electricitat. Heu de pensar que en un país on es paga per aparcar a tot arreu, pràcticament ens sortia més a compte pagar per pernoctar en aquesta àrea que dormir a fora i aparcar en algun aparcament de la ciutat unes hores.
Visita d’un dia a Piran
Piran és dels poblets de la costa adriàtica més bonics. Té un estil molt venecià: entre els segles XIV i XV va pertànyer a Itàlia i, de fet, Venècia és a escassos 100 quilòmetres a l’altra banda del mar Adriàtic. Es tan italiana que conserva els edificis d’estil gòtic, es porticons de colors i el tarannà que recorda molt al mediterrani.
La plaça més bonica és la Tartini, que és la més gran. Després acosteu-vos fins al passeig, on hi ha escales i petits molls per banyar-se al mar (és costum de la gent d’allà deixar les seves pertinences a la vorera i als bancs del passeig i saltar al mar). Perdeu-vos pels carrerons que enfilen la muralla del segle XV fins a l’església de Sant Jordi, des d’on hi ha unes vistes molt boniques del poble i el seu port. Pujar al campanar costa 1 euro.
Heu de saber que no és una passejada apta per fer amb cotxet, ja que Piran està ple de pujades, baixades, escales i llambordes.
Pel que fa a l’aparcament de l’autocaravana, està complicat. Nosaltres ens vam arriscar deixar-la en un aparcament al costat del cementiri (us el deixem assenyalat al mapa) on estava especificat que no s’hi podien estacionar autocaravanes. A parkfornight la gent deia que hi havia fins i tot dormit, però com que només la vam deixar un parell d’hores, no estava ple i l’aparcament estava bastant amagat, vam decidir arriscar-nos. És que si no, no hi ha alternativa per visitar la ciutat en autocaravana.
