La Cerdanya a la primavera: bateig en planador, parc d'animals de Les Angles i camí de l'aigua de Bolvir

El bon temps però amb fresqueta de primavera és una època ideal per fer excursions a la Cerdanya. Us hem preparat un altre paquet de propostes per si visiteu la zona, excursions fàcils per fer en família i, és clar, un recull dels millors restaurants de la zona. Una petita observació: la primavera a la Cerdanya arriba més tard que a les comarques de costa, és clar. Per tant. a l’abril encara trobareu dies de neu; fins al maig no hi ha camps de colza i fins al juny, camps de roselles. Recordeu que teniu els posts de la Cerdanya a la tardor i a l’hivern on també hi trobareu més coses per fer-hi!

Bateig en planador

La primera proposta és aventurera. Entre Alp i Sanavastre hi ha l’aeròdrom de la Cerdanya amb una petita pista per avionetes. Hi ha diversos clubs que ofereixen batejos de vols tant d’ultralleugers com de planadors (a banda de viatges més sofisticats, per exemple sobrevolar tots els Pirineus). També és el punt de sortida dels vols en globus a la Cerdanya.

El vol en planador és el que hem fet nosaltres. Val uns 95 euros i dura poc més de mitja hora. Vas a dins el planador que és biplaça amb el pilot, l’ultralleuger t’arrossega fins a 2.500 metres (pots triar si al costat Masella o Malniu) i una vegada allà l’avioneta deixa anar el planador, que va baixant fins a pista fent voltes circulars sobre la Cerdanya.

El vol és molt plàcid, no fa impressió (només fas alguns bots) ni cap sensació de perillositat. Veure la Cerdanya a la primavera des de l’aire és impressionant, les muntanyes nevades, els prats verds i el cel clar). Us detallem algun altres preus: vol en planador de 45 minuts 160 euros i vol en ultralleuger de 30 minuts 95 euros.

Parc dels animals de Les Angles

Si teniu nens és gairebé obligatori que aneu al parc dels animals de Les Angles. És un parc que fa molt de temps que funciona i la veritat és que està molt bé perquè els animals estan en semi-llibertat però dins el seu hàbitat. Perquè ens entenguem, no hi trobareu pingüins, sinó animals propis dels Pirineus, com ara ossos bruns, bisons, linxs, muflons, porcs senglars, isards, cèrvols, llops, rens, daines, marmotes o guineus.

La veritat és que val la pena fer-lo només pel recorregut, un camí per una vessant del Pirineu de boscos d’avets i pedres gegants.

A més, la primera part del tram el camí passa per dins de la zona on hi ha les cabres salvatges i els muflons, de manera que tens els animals a tocar. Alerta que el recorregut és muntanyós i no es pot fer amb cotxets, així que és millor que agafeu motxilla portabebés. Nosaltres vam fer el recorregut sencer amb en Blai a peu (a estones a les espatlles) però va aguantar prou bé.

El preu, cla dir, que és una mica car: els nens fins a 4 anys no paguen, els adults val 14 euros i els nens 11 euros. A l’aparcament Pla de Mir que és on hi ha l’entrada del parc hi ha el nou restaurant La Louve amb terrassa, però una molt bona opció és endur-se un pícnic ja que al llarg del recorregut trobareu taules i cadires de pedra per fer un àpat.

Sant Martí del Canigó

Aquesta excursió no és pròpiament a la Cerdanya, sinó al Conflent, però és d’aquells llocs imprescindibles de Catalunya. Calculeu que trigareu una horeta en cotxe des de la Cerdanya fins al poble de Castell de Vernet. Allà podeu deixar el cotxe a l’aparcament habilitat que hi ha per pujar a Sant Martí de Canigó, just passsat l’Ajuntament. La pujada a peu fins a l’abadia no és gens complicada, és poc més d’1 quilòmetre i mig i trigareu entre 20 i uns 50 minuts.

A l’abadia es poden fer visites guiades, que les fan els mateixos monjos, en francès. Normalment en fan una cada hora entre les 10 i les 17h però consulteu els horaris per assegurar-vos-en! El Canigó va ser consagrat el 1009 i ara hi viu una comunitat de monjos que són els qui fan les visites. Aquí, mossèn Cinto Verdaguer hi va escriure el poema èpic Canigó, que narra el naixement de Catalunya.

Castell de Llívia

Si voleu veure una bona panoràmica de la Cerdanya heu de pujar al castell de Llívia. Hi ha dos camins, un que fa més pendent que l’altre. Si opteu pel més suau, haureu d’agafar el camí de darrere l’església que porta fins a Estavar, i aviat veureu un camí ample per a cotxes que s’engfila al turó del castell. Aquest camí va vorejant tota la muntanya en una lleugera pujada però és el camí més llarg.

Si voleu fer via. darrere l’església de Llívia neix un petit corriol que s’enfila amunt direcció al castell. La nostra recomanació és que pugeu pel camí llarg i baixeu pel que és més ràpid. A dalt trobareu les restes del castell, però són restes molt restes, tot just els fonaments i el perímetre de l’edificació. A la primavera trobareu moltes vaques pasturant lliurement per aquesta zona.

Ermita de Sant Salvador de Predanies

És una església romànica situada a Prats i Sansor. La veritat és que hi ha molt bones vistes de la Cerdanya i s’hi pot pujar en cotxe, així que no té cap complicació. Lloc ideal per fer un pícnic per berenar o un vermut abans d’anar a dinar!

Camí de l’aigua a Bolvir

És un camí que l’ajuntament de Bolvir ha assenyalat recentment i hi ha posat una zona de pícnic. És un sender circular paral·lel a la sèquia de Ger que es pot fer fàcilment, sense desnivells, i que té una longitud de 3 quilòmetres. Podeu aparcar davant de l’Ajuntament de Bolvir i tot seguit agafar el camí de Niula fins que trobeu les indicacions del camí de l’Aigua. Donareu la volta fins anar a parar a la Torre del Remei (teniu el recorregut marcat al mapa de la Cerdanya de més amunt). Durant el recorregut trobareu ponts de fusta sobre la sèquia.

Lloc: Bolvir
Distància: 3,2 km circulars
Durada: 50 minuts
Cirular: sí
Ombres per l’estiu: sí, i aigua en un riu per jugar i refrescar-se
Tipus de camí: planer completament i prou ample, es podria fer en cotxet de muntanya
Aparcament: a l’ermita del Remei de Bolvir
Com s’hi arriba: des de l’ermita del Remei hi ha un dels camins indicats amb una senyal que diu ‘Camí de l’aigua’. Només hem de seguir el camí asfaltat (que fa una mica de pujada) fins a la pista que trobarem paral·lela a la sèquia. Anirem trobant diferents passeres de fusta per sobre el torrent i ponts. Hi ha moltes zones de camp obert per córrer. Finalment arribarem al carrer Carlit de Bolvir i passarem al costat de la Torre Bolvir per tornar cap al cotxe, direcció a l’ermita.

Excursió a l’ermita de Dorres

Una excursió per fer amb nens acostumats ja a caminar, d’uns 5 quilòmetres, però amb unes vistes espectaculars de la Cerdanya.

Lloc: Dorres
Distància: 5,5 km circulars
Durada: 1h 50 minuts anar + 1h 50 tornar
Cirular: sí, però també es pot fer linieal pel camí que va a l’ermita i torna
Ombres per l’estiu: no
Tipus de camí: hi ha un desnivell de 270m, suau però pujada constant
Aparcament: davant l’esgésia parroquial de Dorres.
Com s’hi arriba: des de l’esglesia, veurem un cartell que anuncia el camí cap al santuari de Bell-lloc. Hem de seguir les marques grogues i vermelles del GR i podrem pujar per la banda sud i nord del turó on hi ha el santuari. El camí és semblant, el podem fer circular o un dels dos anar i tornar. El camí del nord passa per la capella la Mageta i la font del Pelegrí, mentre que la del sud, té millors vistes a la Cerdanya.

Banys romans de Dorres

Els banys romans de Dorres són uns banys d’aigues sulfuroses molt antics. La veritat és que les instal·lacions (per cambiar-se i dutxar-se) són una mica cutres però les piscines estan bé. Tingueu en compte que són petites, per això. Entre setmana només hi trobareu jubilats francesos, però el cap de setmana de seguida s’omple perquè és molt petit. Sí que té una zona de gespa amb gandules prou gran. El punt a favor d’aquestes termes és que són barates: l’entrada d’adults val 4 euros. L’altre punt a favor són les vistes, abocades totament a la vall de la Cerdanya. No hi aneu a l’estiu, pel nostre gust l’aigua està massa calenta i si fa una mica de sol i temperatura alta, notareu que l’aigua està massa caldo i no refresca. Per tant: ideal a la tardor i la primavera. A l’hivern si us atreviu també, amb tot l’entorn nevat, però tenint en compte que els vestuaris estan una mica vells, nosaltres no ens hem atrevi a provar-ho amb fred.

–La pizzeria Fabián Martín (Puigcerdà): És la pizzeria del famós pizzero Fabián Martín, campió del món d’acrobàcies amb la massa de pizza. Més enllà d’això, la veritat és que les seves pizzes són excel·lents. Fa uns anys va tancar la pizzeria que tenia a Llívia (on ell va começar) i va obrir aquesta al centre de Puigcerdà (a més d’una altra a Barcelona). Però si hi aneu, el veureu sovint al mostrador i servint a Puigcerdà. Heu de provar la pizza de fua, l’especialitat. Val una mica més de 20 euros, però de veritat que veureu les estrelles. I també els seus tiramissú. En fa un de núvol de sucre que és brutal!