Preparatius per a un viatge al desert del Marroc per fer una trobada amb els Reis d’Orient

Us fem un repàs de preguntes freqüents per preparar un viatge al desert del Marroc per conèixer els Reis d’Orients, un viatge que hem fet amb PSP Travel.

Quina roba és la més adequada per visitar el desert?

Depen de l’època que hi aneu, la temperatura al desert del Marroc pot variar molt. El nostre hivern és molt suau al desert. De desembre a març podeu anar en màniga curta durant el dia, però a la nit refresca molt moltíssim. El contrast tèrmic entre el dia i la nit és molt fort, així que el més recomanat és que us vestiu per capes (la de sota, en màniga curta) i que afageu anorac d’hivern per la nit (fins i tot gorro, guants i bufanda).

La nostra primavera i tardor és un estiu nostre. D’abril a juny i de setembre a novembre les temperatures són fins i tot de caloreta bona, per poder-vos banyar a la piscina.

Juliol i agost és un viatge no recomanat per les altes temperatures al desert, que poden arribar als 45 graus.

Què no ens podem deixar a la maleta?

Us fem un llistat de coses útils per portar a la maleta en un viatge al desert:

Es passa fred al campament del desert?

No, a dins les haimes hi ha bomba de calor que escalfa molt molt. Normalment funciona tota la nit, però pot ser que el generador que les manté es pari (dins el llit, s’està calentó). Us recomanem pijama llarg però prim. A fora a la nit es poden arribar als 2 o 3 graus de matinada, només. L’aigua de la dutxa surt molt molt calenta (s’escalfa amb butà). La bomba de calor és aire condicionat també a l’estiu.

Quin idioma parlen els guies?

Tots els guies de PSP Travel parlen castellà, i entenen molt bé el català

A partir de quina edat recomaneu el viatge?

Jo diria que uns 4-5anys. Al primer viatge que vam fer l’Elna en tenia 2 a punt de fer-ne 3 i la figura dels Reis tampoc la tenia idealitzada. Aquesta segona vegada a pubnt de fer-ne 5 ho ha gaudit moltíssim. Els nadons poden fer el viatge, és viable, però han d’estar molt acostumats a trajectes en carretera en un seient de retenció infantil. No us recomanem cotxet, que al desert no us serviria per res, sinó motxilla de porteig.

Cal que portem menjar?

No, una de les primeres parades que fareu tan bon punt aterreu a l’aeroport és treure diners i visitar un Carrefour. Us recomanem que compreu galetes, snacs, fruita pels nens perqupe aguantin el viatge en minibus.

Què es menja en aquest viatge en famílies al desert?

El primer i darrer dia del viatge anireu a dinar a una pizzeria d’Ouarzazate, molt occidental (pizzes bones, plats marroquins… està molt bo i tenen plats pels nens, per exemple hamburgueses o nuggets).

Els dies de trajecte fins al desrte, parareu en restaurants especials per turistes a peu de carretera. Acostumen a ser restaurants tipus bufet (ja us trobareu els plats preparats) i amb molta varietat per triar: des de pasta, patates fregides, amanides, pollastre al forn, ….

Durant l’estada al campament del desert Kalimba Camp, ja veureu que hi ha detalls que estan mnolt bé. Per exemple, fan plats específics pels nens (pintxos de pollastre amb arròs, espaguetis) i serveixen els plats primer dels nens i després els dels adults.

Els esmorzars a tots els allotjaments són molt complets, amb té i cafè, creps, ous ferrats, iogurts, fruita, ….

Imprescindible tastar:

• El ritual del te: El te a la menta és sagrat. Dolç, molt dolç. Se’n beu a qualsevol hora del dia, per donar la benvinguda, per xerrar, per descansar. Més que una beguda, és un gest d’hospitalitat.
• El khobz, el pa marroquí: acompanya tots els àpats. No hi ha coberts: es menja amb les mans, compartint plat i moments.
• Tagines: és el plat estrella. Per exemple tagine de pollastre amb llimona confitada i olives, tagine de vedella o xai amb verdures
• Cuscús (sobretot al vespre): sèmola fina amb verdures, cigrons i, a vegades, carn.
• Carn: Broquetes a la brasa, sobretot de pollastre o xai
• Fruita: taronges, dàtils, plàtans, poma

Quants diners portem en efectiu?

Uns 250 euros per família. Heu de portar diners per pagar els dinars (que no estan inclosos) i si voleu comprar algun record. Durant el viatge podeu demanar als guies que us portin a un caixer o banc per canviar diners (per exemple a Rissiani) si us quedeu sense.

Podrem comprar records?

Sí, al viatge d’anada parareu a la casa d¡una família berbere que és una botiga enorme de souvenirs. Un dels més bonics és un potet de vidre per endur-se una mica de sorra del desert. Normalment é sun dles detallets que PSP Travel posa a la bossa de regal dels nens, juntament amb un dromedari de peluix. Al mercat de Rissiani també és una bona oportunitat per comprar records, espècies i productes naturals. I finalment a Ouarzazate, davant de la kasbah, hi ha un petit mercat d’artesania on podreu comprar cosetes fetes de ceràmica, fusta i teles.

Es pot regatejar?

Regatejar al Marroc no és una batalla, és una conversa. Si ho entens així, tot flueix molt millor.Primer de tot: canvia el xip. No es tracta d’enganyar ni guanyar, ni deixar que t’enganyin ni que et guanyin. És arribar a un acord per un preu just i és part de la seva cultura i del joc social.

Per començar, ets tu com a comprador qui ha d’oferir el primer preu. I preguntar-te: quant estic disposat a pagar? é sun preu que em sembla just?

Ells seeeeeempre et diran que no d’entrada. El primer preu mai és el definitiu, ni el segon. Així que comença amb una xifra una mica més baixa del que estaries disposat a pagar (per exemple, una mica més de la meitat del que pagaries). A poc a poc, i sense pressa, comença a cedir.

Saber marxar és la clau. Si no et convenç el preu que t’ofereixen, dona les gràcies i marxa. Moltes vegades el millor preu arriba quan estàs sortint.

Finalment, no regategeu coses molt barates ni menjar. I si arribeu a un acord, compleix-lo: és una qüestió d’honor.

Propines al Marroc

Al Marroc, les propines no són obligatòries, però formen part de la dinàmica quotidiana, sobretot en contextos turístics. No s’entenen tant com una imposició, sinó com una manera senzilla d’agrair un bon servei. Saber com gestionar-les t’ajuda a viatjar amb més tranquil·litat i sense sentir-te incòmode.

En restaurants locals, deixar propina no és imprescindible, especialment si el compte és modest. En canvi, en restaurants més orientats al turisme, és habitual deixar entre un cinc i un deu per cent si el servei ha estat correcte. En alguns casos el servei ja està inclòs, així que no cal afegir res més o només arrodonir l’import.

Als hotels i allotjaments, les propines són freqüents però sempre discretes. Donar uns quants dirhams al porter que t’ajuda amb les maletes o deixar una petita quantitat per al personal de neteja és un gest habitual i molt valorat. En riads petits o allotjaments familiars, sovint es deixa una propina global al final de l’estada com a mostra d’agraïment pel tracte rebut.

Pel que fa als guies com els conductors solen rebre una quantitat al final del dia o de l’experiència, i en campaments al desert és habitual fer una propina conjunta per a tot l’equip. Nosaltres per exemple vam deixar al nostre guia i conductor entre uns 25 i 30 euros per família.

Un bon consell pràctic és portar sempre monedes petites i bitllets baixos, ja que faciliten molt aquestes situacions. Donar la propina amb la mà dreta, acompanyada d’un somriure i un senzill “shukran”, és una mostra de respecte cultural.

És segura la zona del desert?

A la zona del desert de Merzouga al Marroc ens hem sentit molt més segurs que en ciutats com Marràqueix i Fes. És una ruta molt més rural i amb una gent encantadora a tot arreu, especialment amb els nens. Si no les teniu totes, el millor és fer aquest viatge organitzat especialment per famílies. Anant per lliure al Marroc és fàcil que et vulguin prendre el pèl, portar-te als llocs que volen i fer-se molt pesats amb els turistes. Això no ens ha passat anant en un viatge organitzat de PSPTravel.

Mesures de seguretat sanitària

Una de les mesures que sí que cal prendre al Marroc i que us recomanem, és no beure aigua de l’aixeta. Ni per rentar-vos les dents. A tots els allotjaments trobareu ampolletes d’aigua a dins l’habitació i el bus de PSP Travel també en porta, i moltes, per tot el trajecte. És un servei que vam agraïr moltíssim! En general si porteu ampolles per reomplir aigua, no hi ha fonts. Però sí que les podeu fer servir per reomplir-les amb l’aigua de les ampolles dels allotjaments.

Per què el millor és agafar un viatge organitzat?

Hi ha un factor clau que cal tenir en compte per fer aquest viatge per trobar els Reis d’Orient fins al desert del Marroc: les hores de trajecte en carretera. Si hi aneu amb criatures, aquestes 5 hores entre Ouarzazate i Merzouga es fan molt més portables en un minibús, on tota la canalla pot seure junta i distreure’s més fàcilment. També ens va donar l’oportunitat als grans de no cansar-nos conduint, que també s’agraeix!

Penseu que d’Ouarzazate a Merzouga hi ha només 360km però que són carreteres sense autovies, que travessen pobles i ports de muntanya. No es pot córrer (de fet està ple de controls policials) i per fer aquesta distància es triguen 5 hores ben bones. Durant el trajecte en bus, s’han de fer parades cada 2 hores obligatòriament pel desecans del conductor, però també es pot parar per conveniència (i aquesta és la gràcia de fer-ho en grups petits) si hi ha necessitats d’anar al lavabo o fer una pausa.

Però és que l’experiència de fer una trobada amb els Reis d’Orient no és una activitat que ofereixin les empreses de turisme del Marroc. La raó és que no és una tradició pròpia, sinó nostra, i per tant està organitzada sempre per agències o operadors de casa nostra. Nosaltres vam optar per PSPTravel, una empresa d’Igualada amb en Tarik Mehni al capdavant. Ell va néixer al Marroc, ha format una família a Catalunya i es dedica a fer viatges personalitzats a la seva terra natal.

Una altra de les raons és que el Marroc no és el país més fàcil per anar-hi amb nens. M’explico. Cal vigilar els llocs on mengem i on dormim: llocs que siguin segurs, amb aliments de qualitat i garanties sanitàries (i de seguretat!). És fàcil que ens vulguin oferir serveis i, per dir-ho clar, enganyar. Així que viatjar amb una ruta tancada i organitzada per algú que coneix el país, és garantia que evitarem tot això. I un maldecap menys. Això sí, si busqueu una destinació espectacular, a prop de casa (2 hores en avió) amb un xoc cultural fort, el Marroc és un destí excel·lent. És l’Àfrica més accessible i fàcil. En 2 hores d’avió canvies totalment de món. I a més hi podem viure l’experiència de la trobada amb els Reis d’Orient.

A més a més, fer el viatge amb en Tarik de PSPTravel ha sigut molt fàcil perquè hem pogut respectar el ritme dels nens. Ell també és pare i coneix les seves necessitats (com la de portar menjar sempre a sobre!). Parla àrab i això també ens ha facilitat molt la comunicació amb els locals de les zones més rurals. Ell coneix molt bé la zona perquè fa anys que hi organitza viatges i es nota. Ens ha agradat que ens portés a dormir sempre a negocis locals i no en grans cadenes hoteleres.

Consells per a fer un viatge responsable al Marroc

Viatjar al Marroc és una experiència intensa: colors, aromes, ritmes diferents i una cultura profundament arrelada. Fer-ho de manera responsable no vol dir viatjar amb por ni amb normes rígides, sinó amb respecte, curiositat i consciència.

Un dels primers aspectes a tenir en compte és el respecte cultural. El Marroc és un país divers, però majoritàriament conservador. Vestir amb discreció, especialment en pobles petits o zones no turístiques, ajuda a evitar incomoditats i mostra consideració cap a la població local. No es tracta de renunciar a qui ets, sinó d’adaptar-te al context que t’acull.

El contacte humà és un dels grans tresors del viatge. Una salutació amable, un somriure sincer o aprendre paraules bàsiques com salam aleikum o shukran obren moltes portes. Alhora, és important demanar permís abans de fer fotografies a persones, especialment dones, i entendre que un “no” també forma part del respecte.

També és important ser conscient del nostre impacte com a turistes. No tot ha d’estar pensat per agradar-nos ni adaptar-se a les nostres expectatives. Acceptar que les coses funcionen a un altre ritme, que pot haver-hi silencis, esperes o maneres diferents de fer, forma part del viatge i de l’aprenentatge.