Lituània (II)

De Vílnius ens va captivar la seva història recent. La d’un país que va ser un imperi medieval (el més gran d’Europa) i que aquesta esplendor es va acabar amb dues invasions: primer Alemanys i després Rússia. La Lituània dels anys sota el control de Hitler i després sota control soviètic és la que recorrerem en aquest post. El que en queda a Vílnius del control del KGB, dels barris de blocs de ciment comunistes i sobretot, de la Via Bàltica i els fets del 13 de gener de 1991 quan la URSS va intentar un cop d’estat a un valent país que havia declarat la seva independència.

Museu de les víctimes del genocidi – antiga presó del KGB

Comencem les visites històriques a Vílnius amb una d’imprescindible: un museu situat a l’antiga presó del KGB, al mateix passeig Gedimino, per recordar el genocidi que van patir els lituans primer, a càrrec dels nazis i després. dels soviètics. A la plata superior hi ha un conjunt de sales amb fotografies i alguns objectes de la Segona Guerra Mundial. També hi ha pràcticament intacta (amb alguna reconstrucció) la sala que feien servir els russos per espiar telefònicament els lituans que els semblaven sospitosos… 


Però el més commovedor del museu és l’antiga presó soviètica, al pis de sota, amb les cel·les dels presoners i les cambres de tortura i on els executaven. 

L’entrada pels adults val 4 euros i els nens no paguen fins als 7 anys. L’audioguia val 3 euros.

La via Bàltica: la torre Gediminas i l’escultura dels 20 anys

El seguent episodi de la història de Vñilnius ens porta a la seva primera demostració de fermesa com a poble. Hi ha diferents punts on podreu trepitjar el lloc on el 23 d’agost de 1989 un milió i mig de lituans, letons i estonians en l’anomenada Via Bàltica, una cadena humana de 600 quilòmetres per reclamar la independència de la Unió Soviètica. El punt d’inici de la cadena va ser a la torre Gediminas de Vílnius (us en vam parlar al primer post). Si entreu a la torre (l’entrada val 5 euros) a més de les vistes més boniques de la ciutat podreu veure en una petita sala amb fotografies i un vídeo. És petitet però val la pena pagar l’entrada.


Un altre punt important és el monument Laisvés Kelias [Camins de Llibertat] que van fer els lituans per commemorar els 20 anys de la Via Bàltica. Està situat a la zona nova, al costat d’una rotonda que dona accés a la carretera direcció Riga (us ho deixem marxat al mapa). El monument és una representació a escala real d’un tram de la cadena humana.

Els fets del 13 de gener de 1991

Feia un any que Lituània s’havia independitzat de la URSS (amb una declaració unilateral del president lituà, que havia aconseguit la majoria parlamaentària) i les tropes de la unió soviètica van intentar un cop d’estat un fred dia d’hivern. Van voler ocupar diversos edificis, com ara la torre de la televisió de Vílnius i el Parlament i l’enfrontament entre els russos i els lituans van acabar amb 13 morts. 


A la torre de la televisió , al vestíbul (no cal pagar l’entrada del mirador, és d’accés gratuït), hi ha un petit museu amb fotografies on es recorden els fets i sobretot, el nom de les 13 persones que van perdre la vida (algunes aixafades pels tancs soviètics).  A fora hi ha un monument amb creus que recorda les víctimes.


Si us acosteu fins al Parlament, podreu veure els blocs de formigó i el filat espinós que els lituans van col·locar per evitar que els tropes soviètiques l’ocupessin. Als exteriors de l’edifici hi han conservat apilats alguns d’aquests blocs, encara amb pintades reivindicatives, mig protegits per un vidre. 

La visita a la torre de la televisió (inaugurada el 1981) es pot completar amb pujant al mirador i al restaurant panoràmic que hi ha a la planta més alta (l’entrada val 11 euros per persona). A fora, hi ha exposades (amb un panell explicatiu) algunes de les antigues antenes de ràdio i televisió que han fet servir els lituans en els darrers anys, des de l’època comunista a l’apagada analògica. Molt interessant si sou agrada aquest sector 😉

Vílnius, escenari de la sèrie Chernobyl

El barri dels afores on podreu trobar la torre de televisió és d’aquells típics barris d’edificis comunistes, de blocs gegants de ciment rectangulars, tots simètrics, tots idèntics. De fet a Vílnius s’hi va rodar bona part dels exteriors de la sèrie Chernobyl d’HBO! Des de l’edifici del Ministeri de l’Interior (que representa l’hotel i el restaurant) fins a la presó del KGB o el parc d’atraccions abandonat (us ho explicarem al proper post).

Però el que més visual és són els barris que donen forma a l’antiga Prípiat. Els blocs de pisos que desallotgen a la sèrie són el barri del nord de Vílnius anomenat Fabijoniškės (curiosament la construcció d’aquests blogs de pisos és dels anys 90 i no dels 80, ja que després de la independència del país els lituans van continuar construint els mateixos blocs de pisos…).

Si sou molt molt bojos de les sèries, a Lituània fins i tot podreu entrar al centre de control d’un reactor nuclear com el de Txernòbil… Aquí podreu veure com és l’experiència!

Si has arribat fins aquí, també et pot interessar….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s