Ruta 66 (IX): Arizona i Califòrnia

Per nosaltres aquest va ser el darrer tram de la ruta 66. Des de la frontera entre Arizona i Califòrnia vam desviar-nos cap a Las Vegas i d’allà, vam acabar el recorregut a San Francisco. Per tant aquets punt va ser l’Estat on ens vam acomiadar de la mother road deixant-nos pendent per un futur pròxim l’arribada a Santa Mònica. En aquest punt, sí, pots notar el caliu del Far West.

Ruta 66: dia 10

Sortíem del Gran Canyó el dia … del nostre viatge i vam acabar anant a dormir a Kigman, a la frontera amb Califòrnia. Des del parc natural fins a Williams, la primera ciutat de la ruta 66 hi ha una horeta de viatge. La resta dels pobles que vam visitar d’Arizona ho vam fer en una tarda (en total hi ha una hora i mitja de cotxe). Afagant el desviament cap al Monument valley i Gran Canyó, vam deixar de visitar el tram d ela ruta que passa per Lupton, Holbrook, Winslow i Flaghstaff. Vam dormir a Kingman i l’endemà al matí vam visitar Oatman. Vam dinar allà, vam fer un trosset de Mojave i ens vam plantar a la tarda a Las Vegas (hi ha unes dues horetes des de Oatman).

Ash Fork

Visita ràpida. Poblet que ve de pas on hi trobareu cases, comerços, antics restaurants i gasolineres de la ruta 66 abandonades… escenari per fer fotos i prou.

Seligman

Aquest és el poble kitsch per excel·lència de la ruta 66. Tot el que pugueu imaginar que es pot fer per atraure visitants ho han fet (posar maniquís a façanes, tunejar cotxes de tota mena, cartells estrafolaris, …). Aquesta va ser la seva manera de tornar a recuperar viatgers de la ruta 66 quan van construir l’autopista alternativa i van perdre visitants. A Seligman hi haurà vegades que no sabreu si un edifici és real o un decorat…

Un dels indispensables és l’hamburgueseria Delgadillo Brothers. A fora del restaurant hi han col·locat un cotxe blanc amb un enorme arbre de Nadal. No les vam provar, però es veu que les hamburgueses estan bones. Al pati del darrere tenen més cosetes kitsch col·locades…

L’altre establiment és The rusty bolt, una botiga de souvenirs en què el més destacat és la façana, plena de maniquís disfressats dels ays 50, com Elvis Presley. També hi ha una antiga gasolinera Buick restaurada.

I per últim, l’Historic Seligman Sundries, una botiga de records d ela ruta 66 i cafeteria amb un bon cafè.

Kingman

En aquest poblet només hi vam parar a dormir i sopar, més aviat als afores. No vam arribar a entrar al centre, on es veu que hi ha un hotel de l’època on es pot anar a menjar molt bé, un edifici d’auqests de fusta amb biques a la façana tant típics. En fi, nosaltres vam optar per un motel de carretera amb piscina (logotipada amb la tuta 66 i tot).

I vam sopar a un steakhouse molt autèntic i recomanat per Víctor Muntané: Dambar Steakhouse. és el típic lloc on van els cowboys dels pobles del voltant quan es pon el sol i deixen el rancho. Terra de fusta, barra, billars, música country i bona qualitat de la carn.

Oatman

Si teniu ganes de viure l’experiència com si fòssiu al vell Far West, el vostre lloc és Oatman. A nosaltres ens va encantar. És un antic poble miner que han conservat com a punt turístic (però res massificat). I té la particularitat que està ple de burros deambulant pel poble lliurement ( i que viuen de les pastanagues que compren els turistes a les botigues del poble…).

A Oatman s’hi arriba per un coll de corves enmig del desert (és a uns 50 minuts de Kingman). Us posareu aviat en situació… només hi falten els cactus i les boles de palla rodolant…

Oatman deu el seu nom a una dona que va ser capturada pels indis i a principis del segle XX va viure la seva esplendor amb la riquesa que donaven les mines d’or.

Oatman té només un carreró autèntic al mes pur estil western ple de botiguetes de records i restaurants. Nosaltres hi vam parar a dinar.

El desert Mojave

Ja a Califòrnia i abans d’agafar el desviament cap a Las Vegas, vam decidir fer una part de la ruta 66 pel desert de Mojave. Un paisatge àrid i inòspid (i calurós!).

En aquest primer tram trobareu pintades del logotip de la ruta 66 a la carretera, molt fotografiables… així és com, 3.000 quilòmetres després, ens vam acomiadar de la mother road.

Si has arribat fins aquí, també et pot interessar….

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s