Teniem moltes ganes de recomanar aquesta illa a les Canàries que vam visitar fa uns anys i que no és tan mediàtica com Lanzarote, Gran Canaria o Tenerife. No és la típica illa canària de platges amb vent mal explotades turísticament. Segurament és l’illa més atlàntica, ja que té uns boscos molt tropicals que no trobarem a les altres illes, més volcàniques (tot i que també hi ha volcans, és clar). Per alguna cosa li diuen ‘la isla bonita’.
Platges del sud
Primera dada que ens interessa: ja hi ha vols directes de Vueling des de Barcelona. Quan nosaltres hi vam ser fa 8 anys encara vam haver de fer escala a Madrid o a Sant Cruz de Tenerife. Ara amb tres hores i mitja de vol et plantes a La Palma. L’avantatge és que l’aeroport està situat a les platges del sud de l’illa, la zona més accessible per carretera (les carreteres del nord són tela marinera…) i on hi ha la majoria d’apartaments i hotels turístics. Los Cancajos, per exemple, és el poble econòmic per allotjar-s’hi sense estar plena de blocs d’hotels arran de platja com passa al sud de Tenerife. Nosaltres vam estar a uns apartaments molt correctes amb piscina i un restaurant molt bo (teníem mitja pensió i vam super casolà molt rebé totes les nits). Ara bé, si ara haguéssim d’escollir un lloc per dormir, seria a Los Llanos de Aridane.
La Palma és una illa accidentada i de poques platges immenses. És més de cales i piscines naturals. Les platges més grans són totes de terra negra volcànica, les més important la de Los Cancajos i Puerto Naos.
Una de les recomanacions que us fem és que aneu al sud de l’illa al Faro de Fuencaliente. Hi ha caletes pel voltant on segur que aconseguiu estar-hi sols i el far és a una zona volcànica molt xula.
Los Llanos de Aridane
Al mig de l’illa un túnel connecta l’est i l’oest de la costa de la Palma, cosa que evita hores de corves a la carretera. A la banda oest hi ha un poblet encantador que es diu Los Llanos de Ariadne, que el tenim a la llista de llocs del món on ens hi quedaríem a viure una temporada. És tranquil, amb una placeta principal d’estil colonial i també una zona amb molts allotjaments turístics. Amb l’objectiu de convertir aquest poblet en un museu d’art contemporani a l’aire lliure, darrerament hi han anat col·locant obres d’artcom ara escultures i sobretot grans murals. En aquesta zona s’hi cultiven plàtans boníssims.
Parc Nacional de la Caldera de Taburiente i Roque de los Muchacos
El Parc Nacional de la Caldera de Taburiente està situat al centre de l’illa. Té la particularitat que està format per diversos pics d’entre 1000 i 2000 metres d’alçada disposats en forma circular, i al mig una vall fonda de més de 8 quilòmetres de diàmetre que és el que anomenen ‘la caldera’. A l’estiu a la vall, plena de pins canaris, hi fa molta calor. Porteu-vos roba d’abric i calçat de muntanya per fer alguns dels treekings que es poden fer en aquest parc natural.
Un dels indispensables és el mirador del Roque de los Muchachos, un pic de 2.426 metres d’alçada. S’hi pot pujar en cotxe, és a uns 40 quilòmetres de Santa Cruz de la Palma. En aquesta illa hi ha una qualitat del cel excepcional i per això el 1985 s’hi va instal·lar un dels dos observatoris, juntament amb el de Hawai, més important de l’hemisferi nord. Durant molt de temps aquest va ser el telescopi més gran del món.
El parc es pot recórrer des de diferents punts amb cotxe. A banda del Roque de los Muchacos, es pot accedir pel sudoest a l’olla de la vall, una vall plena de pins canaris de més de 60 metres d’alçada- És el que s’anomena Barranco de las Angustias, un camí d’uns 12 quilòmetres pel fons de la vall on també s’hi poden fer treekings.
Santa Cruz de la Palma
A diferència de les altres capitals de les illes canàries, com Santa Cruz de Tenerife, Las palmas de Gran Canaria o Arrecife, Santa Cruz de la Palma és una ciutat bonica. Té un centre històric d’estil colonial, molt agradable. El principal carrer és el carrer O’Daly, carrer empedrat amb cases renaixentistes de colors i balconades de fusta. Per carnestoltes tenen costum de rememorar el seu passat cubà.
El nord
La costa del nordés la més abrupta. I les carreteres són de corves i eternes. Per anar d’oest a est en aquest punt vam trigar més d’una hora. Ara bé, hi ha diversos punts d’interès en aquesta part de l’illa:
–Mirador del Roque de Santo Domingo: és una roca gegantina davant la costa. Molt xulo
–San Andrés i Sauces: Un poblet amb una església blanca típica canària.
–Bosc de Los Tiles: un bosc frondós amb típica vegetació de l’illa. Hi ha un caminet i es fàcil fer un recorregut a peu.
–Mirador de San Bartolo: Hi ha una vista molt xula a les plantacions de plataners
Pingback: Viatges per Setmana Santa – El món ens espera