Si esteu decidits a visitar Romania, no us quedeu només a la capital, Bucarest. No és la típica ciutat amb molta oferta cultural i interès turístic, precisament el més interessant del país, segons la nostra opinió, és la zona de Transilvània i el nord. És a dir, no aneu a Romania si no és per fer una ruta en cotxe pel centre del país. I si esteu deicidits a fer-ho, comenceu per Bucarest que si no, després us semblarà lletjota en comparació la resta de poblets de Transilvània. No és que Bucarest sigui horrorós, però és una ciutat que encara respira comunisme. I això la fa interessant, és clar, però amb un dia i mig està vista.
El centre històric
És la zona al sud de la plaça Universitat i és de carrers de vianants i amb botigues i restaurants. Tot i això, hi ha moltes cases deixades a punt de caure a terra. De mica en mica es va reformant però encara hi ha rastre de la decadència dels anys de comunisme, un dels comunismes més durs d’Europa. Al centre entreu a les diferents esglésies, la majoria ortodoxes, i si és el cas i coincidiu amb horaris, quedeu-vos a una missa ortodoxa que és molt peculiar. Sobretot per les formes, ja que es recullen els fidels de peu al voltant del bisbe i les ofrenes amb ciris que fan a l’exterior. La veritat és que els romanesos són molt devots, tot i ser un país laic.
Palau del Parlament
És el segon edifici més gran del món després del Pentàgon. El va fer construir als anys vuitanta el dictador Ceaucescu i té més de 3.000 habitacions. Es pot fer visita guiada.
Antiga seu del Comité Cetral del Partit Comunista
El seu dictador Ceaucescu, va acabar sortint per potes després d’una revolta popular. Si us agrada aprofundir sobre aquest episodi històric, també heu de visitar, almenys per fora, l’edifici del partit comunista romanès (que avui és el Ministeri d’Interior) des d’on Ceaucescu va fer el seu darrer discurs, la balconada en des d’on va veure que havia perdut absolutament el suport del seu poble i de l’exèrcit el 1989. Al final, va fugir des del sostre en helicòpter.
Mercat d’Obor
Bucarest té un aire encara de corrupció i por que hereta dels seus anys de comunisme. Ens va venir de gust fer una immersió completa a aquesta època i per això vam visitar un barri al nord de la ciutat, el mercat d’Obor. Per arribar-hi vam agafar el tramvia 21 des del centre (un tramvia cutríssim) i vam fer un trajecte d’uns 30 minuts fins la plaça d’Obor. I flipes. Els edificis d’habitatges gegants en blocs de ciment gris tant típics de l’època comunista…
El mercat és un gran edifici ple de paradetes on venen des de menjar fins a objectes de tot tipus. No hi deixen fer fotos, la veritat és que en general els romanesos són uns antipàtics.
On menjar i dormir
Nosaltres ens vam allotjar a l’hotel Relax Comfort Suites, que té un nom molt pompós però és normalet tirant a cutre. Baratet i ben situat, això sí. Està a una de les principals avingudes de la ciutat, molt a prop del centre.
Finalment, a Bucarest us fem una recomanació per menjar plats típics de Transilvània. És l’Old Kitchen que no està al centre, però la veritat és que fan cuina típica romanesa molt bona. és a una casa antiga reformada, en un barri una mica…. nosaltres hi vam anar en taxi i us ho recomanem.
Castell de Peles a Sinaia
Després de dos dies a Bucarest, més o menys ja està tot vist, així que vam començar la nostra ruta cap a Transilvània. Vam anar a l’aeroport a llogar el cotxe i com tot una mica en aquest país, ens vam trobar que no hi havia oficina física. Ens estava esperant una noia (molt amable, això sí) amb un paperet i ens va dur directament al cotxe i vam fer tot els papers tancats a dins el cotxe. Tot una mica molt mafiós… però la veritat és que no vam tenir cap problema i vam tornar el cotxe deixant les claus en una bústia.
Doncs bé, Sinaia és un poble de muntanya a gairebé dues hores al nord de Bucarest. El poble en sí no té cap més atractiu que restaurants on parar a dinar. En canvi, s’hi poden fer dues visites interessants, una és el monestir de monjos de Sinaia, la visita és gratuïta i es pot veure l’església i algunes estances del monestir.
Seguint el camí, s’arriba al castell de Peles. Si sou fans dels castells com nosaltres, aquest i el de Bran són imprescindibles. És un castell construït a finals del segle XIX per la monarquia romanesa i va ser el primer edifici d’Europa en tenir electricitat i ascensor. La veritat és que la visita està molt bé, és amb audioguia i una part de les estances és amb visita comentada en anglès. En aquets castell, per exemple, Romania va decidir en una reunió que es mantindria neutral a la Primera Guerra Mundial.
Si has arribat fins aquí també et pot interessar…
