3 dies a Bari: què veure, on menjar i escapada a Monopoli i Polignano a Mare

Bari ens ha sorprès molt més del que esperàvem. Hi hem passat només 72 hores, però són suficients per descobrir bé la ciutat i combinar-la amb una excursió en tren a Monopoli i Polignano a Mare. I el millor és que no cal llogar cotxe. Bari està molt ben connectada amb aquestes dues poblacions i els trajectes són curts i econòmics. Des de Barcelona també és una escapada fàcil de muntar. Nosaltres hi arribem amb un vol directe de Vueling (o amb Ryanair des de Girona) i, si teniu una mica de flexibilitat amb les dates, és bastant habitual trobar vols al voltant dels 100 € anada i tornada.

Dia 1: Bari Vecchia i primer contacte amb la ciutat

Només arribar ens allotgem a Maison Miris, en una habitació brutal: moderna, superneta i a només uns cinc minuts caminant del centre. Hi dormim per uns 125€. La ubicació ens sembla perfecta perquè pràcticament tot el que volem visitar de Bari ho podem fer a peu.

Pots reservar aquest allotjament directament aquí

I comencem el viatge com s’han de començar els viatges a Itàlia: menjant. Per dinar anem a La Tana del Polpo, on demanem l’entrepà de tàrtar de tonyina i, lògicament en un lloc que es diu així, el de pop. Espectaculars. És un d’aquells llocs que val la pena especialment si us agrada el peix. Els entrepans són contundents, però el protagonista continua sent el producte. El pop està molt tendre i el de tàrtar de tonyina també ens sembla boníssim.

Després de dinar fem un free tour amb Civitatis per començar a entendre una mica millor Bari abans de perdre’ns pel nostre compte pels carrerons de Bari Vecchia.

Es pot rervar el free tour directament aquí

Una de les coses que més ens sorprèn és la Basílica de San Nicola. Sant Nicolau és una figura molt venerada tant pels catòlics com pels cristians ortodoxos i a la basílica conviuen litúrgies de les dues tradicions. La situació de Bari, mirant directament cap als Balcans des de l’altra banda de l’Adriàtic, ha fet que la ciutat sigui també un important lloc de pelegrinatge per a cristians ortodoxos. És força sorprenent entrar en una basílica italiana i trobar aquesta convivència entre les dues tradicions cristianes.

Seguim caminant per Bari Vecchia fins a un dels carrers més famosos de la ciutat: Arco Basso, conegut popularment com la strada delle orecchiette. Aquí encara hi ha dones assegudes davant de casa fent a mà les típiques orecchiette, la pasta amb forma de petita orella tan característica de la Puglia. Les veus treballant la massa, donant forma a cada peça a una velocitat espectacular i deixant-les assecar en safates al carrer. També en venen i nosaltres creiem que val molt la pena comprar-ne. No són especialment cares i, sincerament, ens sembla un record molt millor que qualsevol souvenir.Aquest carrer resumeix bastant bé el que més ens acaba agradant de Bari: el que per a nosaltres és una curiositat turística continua formant part de la vida quotidiana de la gent que hi viu.

Sopar peix i marisc a bon preu

Per sopar anem a Frisc & Menge Pescheria, un lloc que ens sembla especialment recomanable si voleu menjar peix i marisc sense gastar una fortuna. El funcionament és molt senzill: demanes a la barra, pagues i després t’ho porten tot a la taula. Demanem un variat de fritura amb peix, calamars i gambes. I aquí arriba una de les sorpreses del viatge: la fritura de peix costa només 10 €. Ens sembla un preu espectacular tenint en compte la quantitat i, sobretot, la qualitat. El que més ens agrada, amb diferència, és precisament el peix fregit. És molt carnós, sucós i es nota que el producte és fresc. També demanem una mena de musclos farcits que ens recorden als “tigres” que diem a Catalunya i estan boníssims. En general, ens sembla un lloc perfecte si voleu menjar peix i marisc a preus molt raonables.

Després de sopar fem una última parada a Gelateria Gentile, just davant del Castello Svevo. És una gelateria històrica de Bari que fa gelat artesanal des de 1880.

Nosaltres demanem el de pistatxo i ens deixa sincerament sense paraules. Té un gust molt real de festuc, res a veure amb altres gelats que hem provat on el sabor sembla molt més artificial, i la cremositat és extrema. Podem dir que és el millor gelat de pistatxo que hem tastat mai.

Dia 2: Monopoli i Polignano a Mare

De Bari a Monopoli

L’endemà anem fins a l’estació Bari Centrale i agafem un tren cap a Monopoli. El trajecte és directe i dura aproximadament entre 25 i 30 minuts, depenent del tren. El bitllet costa al voltant dels 4 €.I Monopoli ens agrada molt. Potser perquè queda una mica eclipsat per la fama de Polignano a Mare, però nosaltres ens el trobem molt menys massificat i amb una sensació força més autèntica.

El centre històric és petit i perfecte per recórrer-lo sense cap pla concret. Hi ha carrerons blancs, petites places, esglésies i racons que vas descobrint simplement caminant. Però una de les zones que més ens agrada és el Porto Vecchio, el port antic. Aquí encara hi ha petites barques de pesca amarrades davant dels edificis de pedra i continua havent-hi activitat pesquera. No dona la sensació de ser un port convertit exclusivament en decorat turístic. En general, Monopoli ens sembla una visita molt recomanable perquè conserva bastanta vida local i, com a mínim quan hi anem nosaltres, no està gens massificat.

De Monopoli a Polignano a Mare

Des de Monopoli tornem a pujar al tren fins a Polignano a Mare. El trajecte és molt curt: són aproximadament 4 o 5 minuts i el bitllet costa al voltant d’1,30 €. Arribem a l’estació i caminem fins al centre. La primera parada és per dinar a Pescaria, probablement un dels locals més coneguts de Polignano. Aquí nosaltres tenim claríssim què recomanaríem: la pasta amb pistatxo i tàrtar de gambes. És un d’aquells plats que, si hi tornéssim, tornaríem a demanar sense pensar-nos-ho gaire.

Després anem a fer un cafè a Martinucci Laboratory i tastem per primera vegada el caffè leccese, típic d’aquesta zona del sud de la Puglia. És un cafè espresso servit amb gel i amb llet d’ametlla dolça, que li dona aquest punt característic. Consell important: no hi afegiu sucre abans de tastar-lo, perquè la llet d’ametlla ja és prou dolça. A nosaltres ens encanta.

Per què Polignano a Mare és tan bonic?

Després del cafè simplement ens dediquem a passejar per Polignano a Mare. El trobem un pel massificat, però no per això descartaríem la visita. Entenem perfectament per què s’ha convertit en un dels pobles més famosos de la Puglia. El poble està construït literalment sobre els penya-segats de l’Adriàtic, amb cases blanques arribant gairebé fins al límit de la roca.El centre històric és un petit laberint de carrerons, arcs i petites places que cada pocs minuts desemboquen en algun mirador sobre el mar.

I a sota dels penya-segats hi ha coves excavades per l’aigua i la famosa Lama Monachile, la petita cala encaixada entre dues parets de roca que probablement heu vist mil vegades en fotografies de la Puglia. És bastant més turístic que Monopoli, això sí.

El nostre primer Aperol Spritz

Durant el passeig arribem a Bar Lime, que té unes vistes brutals sobre el mar. I aquí decidim fer una cosa que encara no havíem fet mai. Demanar un Aperol Spritz. Primer Aperol Spritz de la nostra vida. Perrò no ens acaba de convèncer. Potser teníem massa expectatives. De totes maneres, la carta del bar és enorme i tenen molts altres còctels i begudes que segurament ens haurien agradat bastant més. En qualsevol cas, prendre alguna cosa amb aquelles vistes sobre l’Adriàtic ja val la pena.

Tornem a Bari per sopar pasta

A la tarda tornem en tren cap a Bari. Per sopar ens tornem a ficar pels carrerons de Bari Vecchia i anem a Anto Cucina. Aquesta vegada tenim una missió clara: pasta. Demanem unes orecchiette al ragù di braciola i unes orecchiette pomodoro e burrata. Les dues ens agraden molt. Però marxem del restaurant —i pràcticament de Bari— havent comès un petit delicte gastronòmic. No tastem les orecchiette con cime di rapa e acciughe, un dels plats més típics de la ciutat. Així que ja tenim una excusa per tornar-hi.

Dia 3: un últim passeig pel Bari més autèntic

L’últim matí comença de la millor manera possible: tornem a Martinucci Laboratory, però aquesta vegada al local de Bari. I repetim. Un altre caffè leccese. Sí. Ens ha agradat bastant més que l’Aperol Spritz.

Després fem un últim passeig sense presses per Bari fins a arribar a la zona del port, al Molo San Nicola, just al costat del Teatro Margherita. Aquí hi ha unes petites paradetes on els pescadors venen el que han pescat i on és habitual veure gent menjant peix i marisc cru directament allà. És una tradició molt típica de Bari i veure com els locals ho mengen amb absoluta normalitat és tota una escena. Nosaltres, sincerament, no ens hi vam atrevir perquè les condicions higièniques no ens van acabar de convèncer. Però molta gent local sí que ho fa. Ens asseiem en un bar, prenem alguna cosa i simplement observem una estona el moviment del port. I després ja sí. Cap a l’aeroport.

Altres activitats per fer a Bari

Bonus: si teniu un dia més, Alberobello

Si disposeu d’un dia extra, podeu fer una excursió a Alberobello, a aproximadament 1 h 15 min de Bari en transport públic i per uns 5-8 € per trajecte. El gran atractiu són els trulli, les típiques cases blanques de pedra amb teulada cònica que han fet famós el poble i que formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La zona més espectacular és Rione Monti, plena de trulli, carrerons i petites botigues. Si busqueu una part més tranquil·la i autèntica, passegeu també per Aia Piccola. Amb mig dia llarg en teniu prou per veure el més important.

Ens ha agradat Bari?

Molt. I probablement una de les coses que més ens ha agradat és que no sembla una ciutat perfectament preparada perquè agradi als turistes. Bari té molta bellesa, però també té un cert punt decadent. Hi ha edificis preciosos al costat d’altres de desgastats. Roba estesa als balcons. Motos. Portes obertes. Gent asseguda davant de casa. Pescadors al port. Dones fent pasta al mig del carrer. I sobretot hi ha molta vida local al mateix centre de la ciutat. Veus famílies que viuen als baixos de Bari Vecchia, gent sopant amb la porta oberta, veïns parlant al carrer i escenes quotidianes que no semblen posades allà perquè les fotografiïn els turistes. I això ens encanta. No tens la sensació d’estar dins d’un parc temàtic, com acaba passant en alguns centres històrics excessivament turístics. Bari continua sent una ciutat on viu gent. I es nota. Nosaltres hi hem estat només 72 hores i l’itinerari ens sembla perfecte: un primer dia complet a Bari, un segon dia combinant Monopoli i Polignano a Mare en tren i un últim matí per acabar de descobrir la ciutat abans de tornar a casa. No ens ha decebut gens. Al contrari. Hem marxat amb la sensació d’haver descobert una ciutat molt més interessant del que esperàvem.