Viatjar en camper té una cosa que ens encanta: la llibertat de canviar de plans sobre la marxa. Veus un poble que et fa gràcia, una platja on voldries quedar-te una estona més o una carretera amb bona pinta, i simplement t’hi atures.
Espanya és ideal per fer-ho perquè en pocs quilòmetres podem passar de la muntanya al mar, de pobles petits a grans ciutats. Ara bé, abans de sortir convé tenir clares algunes coses: quin vehicle necessitem, on podem dormir, què implica estacionar o acampar i què val la pena portar.
Aquí van cinc rutes i alguns consells pràctics per començar.
Per què Espanya funciona bé en camper?
Les distàncies són assumibles, hi ha molta varietat de paisatges i cada vegada trobem més càmpings i àrees per a autocaravanes.
Per nosaltres, la millor fórmula és combinar-los: càmping quan volem més comoditats i àrees quan estem fent ruta.
Quin vehicle triar segons el viatge
Si no teniu vehicle propi, podeu buscar lloguer de campers a Espanya amb Campervan Planet i comparar models segons el nombre de persones, els dies de viatge i el tipus de ruta.
Camper, autocaravana o furgoneta camperitzada
Una furgoneta petita és més fàcil de conduir i aparcar, però té menys espai. Una camper gran ofereix més comoditat sense arribar a les dimensions d’una autocaravana, que és ideal si necessitem més espai interior.
Places homologades i viatjar amb nens
Si viatgeu en família, reviseu sempre les places homologades i si les cadiretes infantils es poden instal·lar correctament. Que hi hagi quatre llits no vol dir necessàriament que hi puguin viatjar quatre persones.
5 rutes per fer en camper
Aquestes cinc rutes estan pensades per fer-les amb calma, sense conduir més de dues hores seguides cap dia. Totes es poden allargar o escurçar segons els dies que tingueu, i totes tenen prou àrees d’autocaravanes i càmpings pel camí com per no haver de planificar cada nit amb mesos d’antelació.
Costa Brava i Empordà: 5 dies
Cap de Creus, Cadaqués, Pals, Peratallada i alguna cala del Baix Empordà formen una ruta molt completa. Són poc més de 150 quilòmetres en total, així que és de les poques rutes on gairebé no es condueix i es pot dedicar tot el temps a parar.
La carretera fins al far de Cap de Creus és estreta i amb revolts tancats, i l’aparcament de dalt és petit: si porteu una camper llarga, val més anar-hi a primera hora o deixar-la al poble. A Cadaqués passa una cosa semblant, amb un aparcament a l’entrada del poble que és l’opció més còmoda per no haver de fer maniobres pels carrers del centre.
Pals, Peratallada i Monells es poden encadenar en un mateix dia, perquè queden a menys de vint minuts els uns dels altres. Per a les cales, les del Baix Empordà com Cala Estreta o Cala Xelida tenen aparcaments limitats que s’omplen abans de les deu del matí al juliol i a l’agost: matinar és l’única manera de trobar-hi lloc.
Pirineu català i Aragó: una setmana
Vall de Boí, Aigüestortes, Benasc, Aínsa i Ordesa són una combinació perfecta si us agrada caminar. Són uns 300 quilòmetres, però amb ports de muntanya pel mig: compteu que els temps de Google Maps se us allargaran força amb una camper.
Hi ha dues coses que cal saber abans de sortir, perquè afecten directament qui viatja amb vehicle propi. A Aigüestortes no s’hi pot entrar amb cotxe particular: s’ha de deixar el vehicle a Boí o a Espot i pujar amb els taxis 4×4 que fan el trajecte. A Ordesa passa el mateix a l’estiu i durant Setmana Santa, quan l’accés a la pradera es tanca al trànsit privat i funciona un autobús llançadora des de Torla.
La Vall de Boí val la pena per les esglésies romàniques, que són Patrimoni de la Humanitat i estan totes a pocs quilòmetres les unes de les altres. I si voleu una parada tranquil·la abans d’entrar a Ordesa, Aínsa té un dels centres medievals més ben conservats de l’Alt Aragó i un aparcament ampli a la part baixa del poble.
Nord d’Espanya: de Sant Sebastià a Galícia
Una ruta per fer amb més calma, passant per Cantàbria i Astúries abans d’arribar a Galícia. Són uns 700 quilòmetres de costa i, si voleu parar amb calma, necessitareu com a mínim deu dies. Amb una setmana es pot fer, però acaba sent més conduir que veure.
L’avantatge d’aquesta ruta és l’estiu: mentre a la resta de la península es passen 35 graus, aquí es mouen entre els 22 i els 25. És la millor opció de tot l’any per anar-hi al juliol i a l’agost amb nens.
Les parades que no fallen són Zumaia i els seus penya-segats de flysch, Santillana del Mar, Comillas, les platges de Llanes i Ribadesella, Cudillero i, ja a Galícia, la Praia das Catedrais. Aquesta última necessita permís gratuït reservat amb antelació entre Setmana Santa i finals de setembre, i només es pot trepitjar amb marea baixa. Si voleu entrar als Picos d’Europa, tingueu en compte que la pujada als Llacs de Covadonga es tanca al trànsit privat a l’estiu i s’ha de fer amb llançadora.
Andalusia: Cadis, Ronda i la costa
Ronda, Vejer i Tarifa funcionen especialment bé a la primavera o la tardor. A l’estiu la calor de l’interior fa que dormir dins la camper sigui difícil, i a l’agost la costa de Cadis s’omple. L’abril, el maig, el setembre i l’octubre són els mesos bons.
La ruta són uns 250 quilòmetres si es fa en cercle des de Cadis, i permet combinar platja i pobles blancs sense fer grans desplaçaments. Ronda i el Pont Nou són el punt més conegut, però Setenil de las Bodegas, amb les cases encastades a la roca, i Zahara de la Sierra, penjada sobre l’embassament, valen tant o més la pena.
A la costa, Tarifa és el punt on es troben l’Atlàntic i el Mediterrani i on bufa el llevant gairebé cada dia: genial per fer kite, incòmode per parar la taula fora. Les platges de Bolonia i Valdevaqueros tenen aparcaments grans, cosa que no passa a la majoria de cales de la zona.
Llevant: Castelló, València i Alacant
Peníscola, Morella, València, l’Albufera i la costa alacantina permeten combinar platja i interior. Són uns 350 quilòmetres de nord a sud, amb l’avantatge que l’AP-7 ja no té peatge en aquest tram i que les distàncies entre parades són curtes.
Morella és el desviament que més val la pena de tota la ruta: un poble emmurallat a 1.000 metres d’altitud, a una hora de la costa, amb una temperatura molt més agradable a l’estiu. Peníscola, en canvi, s’omple molt al juliol i a l’agost, i els aparcaments propers al castell tenen barreres d’alçada.
A València, l’Albufera queda a deu quilòmetres del centre i és una parada tranquil·la per fer nit abans d’entrar a la ciutat. I si baixeu cap a Alacant, Guadalest i el Penyal d’Ifac a Calp són les dues aturades que millor combinen amb la platja, tot i que la carretera de pujada a Guadalest s’estreny força al tram final.
On dormir: càmpings i àrees d’autocaravanes
Les àrees són pràctiques per fer ruta i moltes permeten carregar aigua o buidar dipòsits. Els càmpings són més cars, però ofereixen més comoditats.
En temporada alta, val la pena mirar amb antelació on passarem la nit.
Estacionar no és acampar: què diu la normativa
Dormir dins d’una camper estacionada no és el mateix que acampar. El problema arriba quan ocupem espai exterior amb taules, cadires o tendals.
Si viatgeu fora d’Espanya, consulteu també les normes de conducció per a campers a Europa, perquè poden variar segons el país.
Preparatius i equipatge
Com menys coses portem, millor. Prioritzeu roba pràctica, farmaciola, carregadors, llanterna i reviseu què inclou la camper de lloguer.
També convé saber abans com s’omplen i buiden els dipòsits, com funciona el WC químic i quina autonomia té la bateria.
Quan és la millor època
Primavera i tardor són ideals per al sud i la costa mediterrània. Per al Pirineu, l’estiu funciona molt bé.
Si podeu, eviteu l’agost: hi ha més gent, menys disponibilitat i es perd una mica aquella llibertat que fa tan especial viatjar en camper.